La ‘grandeur’
No em consta que cap dels nostres líders espirituals sigui un malalt de futbol. I si ho són, en tot cas exerciran en la intimitat. Sigui com sigui, estaria bé deixar fora dels possibles temes de conversa en la visita llampec de Sarkozy a les Valls el paper dels bleus al Mundial, ja que podrien saltar guspires. El desconcert que ha envoltat la selecció gal·la ha sacsejat l’orgullosa i patriòtica França. L’equip va començar amb mal peu, amb una classificació tramposa gràcies a un gol amb la mà i amb crítiques pel luxe que desprenia el seu quarter general a Sud-àfrica, on ha estat menys dies dels previstos. I l’eliminació a les primeres de canvi ha anat acompanyada d’insults d’un jugador al tècnic i amotinaments a l’hora d’entrenar. La història de futlletó s’ha anat fent gran i s’ha transformat en qüestió d’Estat, fins al punt que Sarko i Henry, el capità de l’infamat equip, s’han reunit a l’Elisi. Potser per consolar-se mútuament en l’ocàs de les seves trajectòries públiques, l’un com a president amb popularitat a la baixa en les enquestes i vagues generals per suportar, i l’altre com a davanter sense ni gols ni minuts.
La grandeur gal·la ha quedat seriosament malmesa pel futbol, al cap i a la fi un joc de nens però amb un poder de seducció irrefutable. De grandiós es pot qualificar que Eslovàquia hagi eliminat Itàlia, l’actual campiona, el gol dels Estats Units, el país del touchdown i el homerun, al descompte per classificar-se per a vuitens o l’errada d’un jugador nigerià a porteria buida. Diuen que el Mundial està sent avorrit, però que les vuvuzeles segueixin sonant.
