David Domingo

Oficialment el feien a Lisboa, però podria ben bé haver estat, mediterràniament, a Formentera o Menorca, els últims escenaris de l’exitosa campanya estiuenca de la Damm, gaudint de fortuna a la vegada que conservant-la amb tripijocs ara al descobert. Demetrio Carceller, el pa­triarca d’una de les famílies més acabalades d’Espa­nya, propietària de la cervesera i habitual d’empreses de l’IBEX, ha esdevingut per­sonatge públic ar­ran de l’escàndol. La Hisenda espanyola calcula que pot haver camuflat més de 500 milions en pa­­­­­radisos fiscals –qui sap si algun col·locadet a les Valls– partint d’un empadronament fals.
Segurament la conjuntura té bona part de culpa perquè enxampin alguns tramposos de categoria superior. Quan la caixa va curta de diners no hi ha relaxament que valgui a l’hora de recuperar capitals fora de control. A la majoria dels mortals, amb majors o menors obligacions tributàries, és complicat que ens passin aquestes coses. Mai no tin­drem la capacitat i les habilitats d’a­cumular a­questes quantitats ingents de diners i sempre estarem temerosos d’estafar un euro al fisc, no fos cas. Per això aquest tipus de notícies acaben produint una petita i enga­nyosa satisfacció pel camí de la justícia social. Qui més té que més pagui. La lògica que es planteja per aquí amb una ja pesada revolució tributària. Tot i que si amb figures com l’ITP o l’obligació de presentar els comptes empresarials ja hi ha qui practica l’escapisme i la desobediència, potser aviat tocarà signar un conveni amb Scotland Yard i posar el GIPA en solfa. Feta la llei…