Sota control
Vist com estan les coses del Runer cap avall potser hauríem de celebrar que a les Valls no hi hagi suficient espai per a un aeroport. Només que els hipotètics controladors aeris nacionals s’haguessin empeltat de la meitat de l’elegant manera de procedir del sindicat majoritari espanyol del gremi potser s’haguessin carregat de cop la CASS amb alguna de les, diuen, vagues encobertes. Els reputats professionals es posen d’acord un dia per agafar-se unes angines col·lectives i comencen els retards, els vols cancel·lats i el caos aeroportuari.
Si no fos per la nòmina que els entra pel banc a final de mes o pel fatxenda del seu portaveu, un jovenot ben plantat, ben vestit i amb cara de ser el gendre perfecte, aquests experts del Tetris aeri fins i tot m’acabarien caient simpàtics. Sense cap necessitat d’encendre pneumàtics enmig de la carretera han estat capaços de treure de polleguera AENA i el govern espanyol des de fa mesos, mantenint un pols amb el ministre de torn. En resum, que fan tota la sensació de tenir la paella pel mànec, cedint ben poc en les reivindicacions, amb l’objectiu de perdre poques plomes en la negociació del conveni i mantenir les condicions laborals que algun dia algú molt satisfet amb la seva tasca els va concedir. Ara tenen embastat un acord de mínims i per fortuna el mal de ventre que han provocat des de fa setmanes a tots aquells que han pogut pagar-se un viatget per aire en el ja complicat estiu de la crisi ha estat alleujat amb el noble gest de retirar l’amenaça d’aturada. Doncs, se’ls haurà de donar les gràcies i estirar de la cadena.
