Estoc social
Els pisos buits formen part des de fa anys del paisatge menys agraït de les Valls, i no només al juliol o l’agost, quan el personal enfila cap a la platja. A les propietatsque han adquirit els forasters per esquiar el cap de setmana o com a inversió que rendeixi menys a Hisenda, o als que la rotatòria de lloguers i l’anada i tornada dels temporers deixen tancats un mes sí i l’altre no s’hi ha afegit l’estoc de la crisi. Bom bolla petada, totxo acumulat i cartells i anuncis de “en venda” perquè ningú no compri. Promotors, constructors o immobiliàries decideixen com conviure amb un bon llistat d’immobles amb les finestres abaixades, i segur que n’hi ha que no els fa res tenir-los així, fins que els núvols negres escampin. Però hi ha uns pisos que no es poden permetre els llums apagats, el socials del Pas. Fa un any que el comú va enllestir el projecte destinat al lloguer i no s’ha aconseguit ocupar ni una vintena dels noranta-dos apartaments. Es van aixecar amb l’ob jectiu de fer més accessible l’habitatge a les persones que viuen i/o treballen a la població, una fita lloable, però s’ha fracassat en l’intent. Hi haurà mil raons per justificar la desfeta: la qüestió conjuntural sona més aviat a excusa; en canvi haver decidit tirar endavant amb una concessió pel mig sembla més aviat una errada, perquè en aquestes circumstàncies l’interès social i el comercial són més difícils de compaginar. D’entrada, que l’empresa que gestiona les desangelades llars vulgui canviar les regles i demani posar-ne a la venda dues terceres parts no sona bé. I si primer proven d’abaixar el preu dels lloguers?
