David Domingo

Gràcies a l’online i a decisions del Govern puc gaudir de fa un temps de les rodes de premsa posteriors al con­sell de ministres tot atenent altres menesters laborals. Abans no vaig ser-ne assidu, però la despistada memòria i el consum informatiu de deu anys a les Valls m’arriba per retenir pinzellades dels ministres portaveus. Dels enrics a Pujal, que va estar temps exercint de gentleman, proper, somrient, amb planta, el tinc més present que a Casadevall. Llàstima que se l’agafés massa cops en fora de joc. De Juli Minoves queden minuts d’al·locució i la innovació es­cènica, amb faristol i mi­­­­­cròfon acoblat al cos. També hi ha hagut protagonisme femení, amb una Mont­­serrat Gil de vegades insegura i una Conxita Marsol sòbria. I Meritxell Mateu. Els socialdemòcrates han de­ixat enrere aquesta figura i la majoria de cops compareix el primera espasa. Discurs fluid, background inacabable i taules suficients perquè no el puguin queixalar així com així. Tot amanit amb un punt defensiu que exemplifica un tic d’elocució –em sona entre alliçonador i superb– a l’inici de moltes respostes: “Miri…”, etziba Jaume Bartumeu.
Però arriba dimecres i el cap de Govern arrenca amb el gran anunci d’unes concentracions de Porsche i Ferrari per dinamitzar l’eix comercial, i segueix amb una rajada poc espontània cap al director de Vallnord. I el pressupost? Diu que del que s’ha tractat no en farà notícia. Serà que tot just arribem de la platja; serà que les qüestions d’Estat bé mereixen ser secretes. En tot cas, i no és la primera vegada, quin malbaratament de recursos per a tanta poca cosa a dir.