De bojos
La canallesca de les Valls haurà elevat a la categoria de personatge públic algun freak en els darrers temps. És una inèrcia a la qual s’aboquen els mitjans de comunicació, cada cop menys reticents que la informació s’amaneixi amb un peculiar sentit de l’espectacle. És clar que les dimensions, la transcendència i fins i tot la idiosincràsia d’aquestes contrades no fan pensar que algú, per molt sonat que vulgui estar, pugui gaudir de la notorietat que ha pres el pastor cristià Terry Jones. Des de Gainesville (Florida) amb uns cinquanta feligresos i un revòlver a la cintura, ha acaparat portades de tot el món per l’amenaça de perpetrar un Sant Joan per avui, 11 de setembre, i amb l’Alcorà, el llibre sagrat de l’Islam, de matèria primera de la foguera. Les protestes al món musulmà i no musulmà i la mediació d’altes instàncies han fet, no sense suspens, reconsiderar el tema al personatge.
Jo, que de religions i de fanatismes en vull saber ben poca cosa, m’apunto a la fabulació i la teoria de la conspiració per sospesar una possibilitat. I si Jones mai no ha volgut cremar res? I si darrere el seu extens bigoti s’amaga un ganxo perquè les comunitats religioses facin una demostració pública de germanor i escenifiquin pau i concòrdia, s’empetiteixi la mesquita de la zona zero de Nova York i l’administració Obama recuperi alguna dècima en les enquestes de popularitat? Crec que no valdria com a pla de xoc d’assessors polítics, però potser sí com a guió cinematogràfic. De comèdia de sèrie B, i amb final feliç si no fos perquè ja ha deixat víctimes pel camí. Esperpèntic.
