David Domingo

Aquests dies de Nobel, amb el reconeixement de carreres professionals, fites i aportacions a la humanitat, el cinema ens obsequia amb dos perfils inigualables. Ahir s’estrenava a Espanya la segona part de Wall Street i el retorn de Gordon Gekko, el tauró de les finances sense escrúpols encarnat per Michael Douglas fa més de vint anys. “La cobdícia, a falta d’un mot millor, és bona, és necessària i funciona”, deia llavors dins la pantalla aquest projecte de vilà modern, que sorprenentment es va convertir en un model a imitar per a molts a final de la dècada del 1980. El 2010 torna després d’un temps a la garjola i amb la voluntat de redempció a l’aire. Potser hi ha un tros de cada broker novaiorquès dins d’ell, però Gekko no és ningú més enllà de la ficció. En canvi el protagonista de The social Network, la pel·lícula que arriba la setmana vinent, té DNI. Es diu Mark Zuckerberg i amb 26 anys és l’amo de facebook i el bilionari més jove de la història. És clar que sembla que no li ha caigut bé el biopic, perquè entre altres coses retrata –com han posat en evidència importants batalles legals– presumptes aprofitaments i traïdories a amics per assolir l’èxit en solitari. Assimilada la incapacitat física i d’habilitats per ser Nadal, Gasol o Cristiano Ronaldo, a quin jovenet en formació no el sedueix Gekko o Zuckerberg en lloc de ? Milions a canvi de peatges morals salvables, diríem. Hi ha qui diu que la crisi econòmica seria molt més fàcil de vèncer si se superés l’altra, la de valors. Sigui com sigui, tocarà fer una escapadeta al cinema (o fer servir la mula), l’un i l’altre segur que ens ensenyen alguna cosa.