Meritxell marejada
Avui se m’ha ficat al cap reclamar una mica de consideració per Meritxell. No la Verge o l’exministra, l’avinguda és el que em preocupa, ella i el seu apèndix comercial masculí, Carlemany. La crisi sembla que ens aboca a un nou brainstorming per veure com l’eix comercial pot treure el país del pou i com els estimats turistes se sentiran més còmodes i receptius, amb un pla de dinamització que està a les beceroles però inclou fer les avingudes per a vianants.
Per a un servidor, més urbanita que trescador, Meritxell ja fa un petit tros de l’existència, amb aquelles passejades badoques enmig de la marabunta, a la recerca d’algun aparador que satisfaci el mono de consum, la petita dosi de compra compulsiva a la qual de tant en tant estem abocats bona part dels humans, la privilegiada. Doncs bé, una altra passejada, aquesta per l’hemeroteca, m’ha permès constatar com Meritxell i la seva continuació no han pogut viure amb certa tranquil·litat com a mínim en el darrer lustre, des que les famoses estructures de Tagliabue van provocar una revolta popular. Després amb més obres i tancaments al trànsit a l’estil Guadiana, en funció de les hores, dels dies, del temps, l’afluència de turistes i vés a saber si dels estats d’ànim. En definitiva, que a la pobreta me l’hi han donat la volta com a un mitjó unes quantes vegades i no es queixa. Així que si ara torna a venir una altra remenada, si us plau que la deixin polideta i per temps a base de consens comunal, comercial i veïnal, d’aquest que no sovinteja.
Ah, i per si serveix d’alguna cosa la trobo més bonica sense cotxes.
