David Domingo

Ja se sap que les normes estan per complir-les, i al Consell General més. És l’oratori on es ventila una part del futur de les Valls, la que ens deixen veure; un espai honorable, de debat obert, on els escollits pel poble que vota defensen les seves tesis i escenifiquen acords i desacords. Per això s’ha de ser cerimoniós i seguir el reglament de forma escrupolosa, amb aquell “gràcies senyor síndic” quan es pren el torn de paraula i quan es finalitza la intervenció. Tot està pautat, amb llum i taquígrafs, i no hi caben les ovacions i esbroncades massives que tant agiten hemicicles veïns. I per això quan algú aixeca la veu més del compte, com dijous amb la discussió entre el síndic i el líder d’ApC, ja parlem de tensió als titulars de premsa i els representants del poble s’apressen a titllar l’afer de lamentable i impropi d’una cambra tan solemne.
Però quan la presumpta correcció ens porta a escoltar respostes que defugen la pregunta, i la pregunta refeta amb altres paraules, i noves respostes que no aclareixen res, i una nova pregunta des de l’altra banda de la bancada… i el diàleg de sords que continua, i costa treure l’entrellat de tot plegat perquè no es dóna el braç a tòrcer, i hi ha poca voluntat de tancar la confusió… Llavors penses que dar­rere l’aparent polidesa hi ha incor­recció, manca de respecte cap al ciutadà, que mereix intervencions més honestes i explicacions més clares. I que convindria que algú deixés el reglament de banda, es plantés allà al mig i s’atrevís a llançar un “prou” a l’estil Cuní, o el “a la mierda” de Labordeta. Per veure si desperten.