David Domingo

Les primeres enquestes promogudes pels mitjans donen un clar avantatge a l’exconsellera de Justícia catalana Montserrat Tura respecte de Jordi Hereu en la pugna que mantindran ambdós per encapçalar la candidatura socialista a l’ajuntament de Barcelona. A l’actual alcalde ja se li ha penjat el cartell de perdedor en tots els fronts i sembla que l’aparell del PSC li ha retirat el favor, cosa que fa pensar que ella s’ha tirat a la piscina amb un bon flotador. Però fa grinyolar l’intent i a la vegada diu molt de l’ambició política de Tura el fet que ja hagi estat alcaldessa a Mollet del Vallès, on encara resideix. És qüestió d’imatge. I hi ha un precedent recent que fa pensar que el flotador es pot desinflar, que potser a la Montse li passi el que a la Trini (Jiménez), que aquesta mateixa setmana ha estat a Andorra de ministra però que fa ben poc va perdre en la lluita per la candidatura a la comunitat de Madrid. Semblava que ho tenia tot a favor i va acabar encaixant amb el somriure de sempre la derrota enfront Tomás Gómez, menys mediàtic però al final més poderós.  
Els protagonistes són diferents i els escenaris també, perquè a Madrid volen desbancar Esperanza Aguirre, que espera, i a Barcelona ciutat mantenir el tron davant l’amenaça convergent. En tot cas, i al marge de qui venci en aquest nou desafiament, s’ha de trencar una llança a favor de les eleccions primàries, un instrument que al cap i a la fi és una forma molt transparent de resoldre lluites intestines. A les Valls potser no cal. D’enfrontaments en sobren, però de militants tampoc en són gaires i ja es coneixen massa.