Què tenim?
Diuen que la publicitat és vendre felicitat, i d’això va més o menys el darrer anunci d’una famosa marca cervesera que patrocina el Barça i que ha identificat l’èxit de l’equip blaugrana, amb molts jugadors formats al planter, amb totes les coses bones que té Catalu-nya i, finalment, el producte que comercialitza. Una posada en escena efectista, amb l’actor Quim Gutiérrez –el primer David de la telesèrie El cor de la ciutat– i els membres d’Els Amics de les Arts, un dels grups de moda de l’escena catalana; amb una música que creix en paral·lel a l’entusiasme en l’enumeració del patrimoni català, on caben des dels Pirineus i la Costa Brava, fins a Gaudí, Dalí, la sardana i els castellers, passant per les galetes de Camprodon, Ferran Adrià i el capipota. Una combinació ben estudiada per donar com a resultat un espot que vol tocar la fibra i inflar d’orgull del català, culer i bebedor habitual, però que per aquest excés de patriotisme pot exercir l’efecte contrari. A mi m’ha passat. Després de veure’l he començat a pensar “què no hauríem de tenir”. I la llista podria encetar-se, per exemple, amb la indústria petroquímica de Tarragona, Salt, el cas Palau o la darrera i surrealista polèmica amb la limitació dels vuitanta per hora a l’entrada de Barcelona. És qüestió de gustos.
I després m’ha vingut al cap l’andorranitat i les especificitats tan pregonades abans, ara i sempre a les Valls. I he pensat a confeccionar una llista amb el deure i l’haver. I he decidit que seria millor deixar-ho córrer, no fos cas que acabés sortint una mica desequilibrada.
