Set països
Em vaig educar a l’escola pública catalana, encara em queden uns anyets de convivència si vull el passaport i no he tastat l’escudella de Sant Antoni –això últim sí que em sap greu–. És de suposar, doncs, que no sigui capaç d’entendre com funcionen les coses aquí en el fons. També em vaig perdre el procés constituent, que diuen que va ser dur i feixuc però a la fi apassionant. I que va donar pas a una nova època, deixant enrere herències medievals per construir unes Valls més democràtiques. Però hi ha tradicions que han sobreviscut.
Just després de tancar les llistes electorals, un altre procés apassionantíssim que es repeteix cada quatre anys –aquest cop n’han estat dos–, és bo recordar que a Andorra hi ha set països i que un sistema electoral que pot arribar a ser molt cruel i pervers els reivindica amb unes circumscripcions territorials tòxiques. Com si no n’hi hagués prou amb les comunals.
No entenc com un votant de Canillo val per vuit d’Andorra la Vella. No entenc com pel valor d’una sola papereta les cares de dos consellers generals poden canviar per tota una legislatura. No entenc perquè n’hi ha fins a vint-i-vuit a l’hemicicle quan molts només obren la boca el dia del jurament.
Si paraules de l’estil modernització, progrés o futur han de formar part dels discursos de les respectives campanyes, perquè no comencen pel fons? Però al guanyador no li interessarà tocar el factor parroquial i el perdedor, pensant com pot sumar adeptes en aquell enclavament en el qual li ha anat de poc, tampoc estarà per la labor.
Como si en España no fuera distinto. SC consiguió mas diputados q C’S con menos votos. Asi q no mires tanto la paja ajena y mírate la viga en el propio, de todas formas opiniones así son normales entre los chicos “normalizados” en la escuela publica catalana. Esa q no deja elegir lengua vehicular y q esta llena de profesores q se dedican a adoctrinar en el ultra nacionalismo catalanista mas excluyente sin pensar q Cataluña es un lugar diverso y plural gracias a las corrientes emigratorias desde hace mas de mil años.
Pepe, me vas a disculpar pero esas palabras no te atreverías a decirlas en Alemania o en Noruega, por poner un ejemplo. Y mucho menos en público.
Y sí, por supuesto que SCI apoya una visión muy nacionalista de la política. Pero admitirás que a través de un sistema, la democracia, que de momento es el menos malo de los regímenes. Ese SCI que criticas ha tenido hace poco sus primarias. Para respaldar a sus políticos con el voto de los simpatizantes, cosa que otros partidos, en Andorra también, no se atreven ni en sueños.
Sembla que mai ningú no acaba d’estar content amb les lleis electorals. Però a mi em sembla que de tota manera hi ha que mantindre un mínim de representació atenent al territori, és a dir, parròquia. I en aquest cas vull relacionar el nombre de vots amb cada escó. El fet que Canillo escolleixi dos consellers sobre 28 em sembla excessiu, tenint en compte que es tracta d’uns 300 votants, vol dir uns 150 per escó. Mentre que per escollir un conseller via directa en calen molts més.
Fixeu-vos que no estic comparant el nombre de vots entre parròquies, perquè ja queda clar que en una representació territorial hi ha desequilibris. Però en canvi sí caldria adequar el pes del nombre de consellers escollits en cada modalitat. Un representant per parròquia em sembla suficient. I els 21 restants per elecció directa.
@pepe
Hola Pepe. La proporcionalidad no es perfecta en muchos sistemas electorales, pero en mi opinión el caso de Andorra es de gran desequilibrio, con la mitad del parlamento elegido por listas territoriales. Respecto a mi educación, des de la EGB hasta la universidad fue bilingüe, sino no podría estar respondiéndote en castellano. Y ojalá hubiera sido en más idiomas. Gracias por tu opinión.
@Ashigaru
Hola Ashigaru. La proposta que fas és interessant, un primer pas per a un major equilibri. A mi, però, m’agradaria més tenir 21 consellers (crec que serien suficients i així no hi podria haver empat) i tots escollits per circumscripció única. Les parròquies ja tenen les seves pròpies eleccions, les comunals, i seria suficient, com ja passa, que els interessos parroquialistes només es fessin valer a l’hora de confeccionar les llistes nacionals. Diuen que la xifra real d’habitants està al voltant dels 69.000 i els electors estan sobre els 21.500. Per ser tots tan pocs, no ho fem massa complicat? Gràcies per haver-me llegit.