Més amples
Una inversió de vint-i-sis milions d’euros bé val una nova seu del Consell General que faci patxoca. I així ho testimonien les primeres imatges que hem vist, en espera de les portes obertes de dilluns que competiran amb el Mercat de les oportunitats de la Seu. Casa de la Vall estarà allà, bufona i una mica tapada, per a les sessions tradicionals i com a testimoni d’una època, però cedeix el relleu a una construcció d’acord als temps actuals. Malgrat la crisi. Potser al principi hi haurà qui enyori les estretors, la cèntrica posició del Govern o les declaracions, de peu i a raig, a la sala dels Passos Perduts, però ja fa temps que es va decidir que havia arribat l’hora de substituir la noble fusta per materials més funcionals, disposar de faristol per a les intervencions, tenir circuit tancat de televisió o una sala de premsa en què les preguntes ressonin amb més força.
I l’estrena arriba en un moment indicat… o no, l’avantmatx d’unes eleccions generals. A la vista d’algun afer recent, com la xirigota en què s’ha convertit l’elecció de la data del debat televisiu dels candidats nacionals, podria ser que la façana sigui l’únic a canviar. Però no cal perdre la fe, i si fa falta invoquem el benefici del dubte perquè el nou contenidor parlamentari s’acompanyi amb millor contingut. Amb un Consell més gran tocaria consellers més grans, no en mida ni en nombre, sinó en capacitats i sentit comú, per exemple. Que després de les eleccions omplin els espais de l’edifici de raons que facin pensar que hi haurà més consens i capacitat que els últims temps. Que després de les votacions no es quedin tan amples.
