Exemples
Si en algun país europeu es va fer notar primer la crisi, i de quina manera, aquest va ser Islàndia. El creixement de l’illa en l’època daurada havia estat citat com a exemple per a Andorra i a Andorra. I la història, ja coneguda, és que el mirall va quedar esmicolat. Islàndia ha fet fallida, s’ha endeutat exhorbitadament, s’ha devaluat, ha fracassat. Però la manera com han afrontat els seus habitants una desgràcia que encara no té un final clar també s’està fent servir d’exemple. Com a mínim d’una actitud més enllà de la convencional, o no. Suposo que ells mateixos no tenen altre remei que reconèixer que han contribuït a una història desafortunada, còmplices sense saber-ho, obnubilats de progrés o simplement enganyats. Però consumat el desastre ells mateixos han decidit també quin camí calia seguir.
A banda de la reclamada i obligada dimissió del govern, en un referèndum la ciutadania va determinar si assumia el deute generat per la banca. Va vèncer el no per golejada. Es van buscar els màxims responsables del daltabaix i tot i que ningú ha dit que la seva actuació constitueixi delicte, hi ha hagut detencions de banquers. Aquest any un grup de persones no afiliades a partits polítics, ciutadans de diversa procedència, escollits de forma democràtica, inicien un treball que per a la reforma de la constitució, que haurà d’aprovar el parlament i que recolliria propostes de diferents assemblees fetes al país.
Mitificacions al marge, tothom hauria de tenir un bri d’islandès. Ara són més pobres, sí. Potser també més dignes.
