Els aeroports
Ara que Bin Laden està fregit –ens ho hem de creure, tot i que la visió del seu cos inert hagi estat compartida només per la CIA i alguna bestiola del fons marí– l’amenaça a les altures és menys latent. Per tant augmentaran els passatgers i ja hem de començar a pensar a potenciar l’arribada via aèria d’espanyols, portuguesos, britànics, russos o congolesos si fa falta. Hmmm… Per Alguaire, per Tolosa? Disculpes per l’estúpida entrada, però la pinzellada d’humor negre no em sembla dolenta per abordar la qüestió aeroportuària, etern debat modern a les Valls, potser fora de lloc de vegades i potser ja massa pesat.
Tolosa i el Prat nodreixen d’esquiadors i compradors llunyans les botigues i estacions del país. S’han buscat alternatives, pistes d’aterratge més properes, però la Seu no ha quallat i Alguaire –que no és tan a prop– era la gran esperança blanca fins a l’espantada de Pyrenair i fins que la Gene ha fet el salt tot seduïnt Thomas Cook perquè ajudi a omplir les estacions catalanes. És bo tenir present que no sempre es pot aconseguir allò que es desitja. Andorra no té mar –el llac Engolasters seria el més semblant– i per tant no té port. Com Andorra és minúscula, té massa muntanya i per tant no pot tenir aeroport –l’heliport dels bombers seria el més semblant–. Doncs potser per seguir aspirant a un bon cabal d’esquiadors i compradors sigui més eficaç concentrar-se en allò que es pot controlar, i millorar carreteres, pistes, servei o preus. I que vinguin com vulguin i des d’on vulguin. Mentre vinguin. Amb els aeroports com a màxim es fan volar coloms.
