Cogombres i cia.
A partir d’aquesta setmana el cogombre ha deixat de ser una hortalissa qualsevol, no el podrem subestimar com fins ara. Tocarà pensar-se “m’importa un cogombre” i “això no val un cogombre” perquè aquest comestible de tonalitats verdes, inspirador eròtic i complement per a les amanides però poca cosa més s’ha revaloritzat de la nit al dia, acaparant portades i titulars informatius a Europa.
Experts alemanys van assenyalar el vingut d’Espanya com a portador d’una bactèria causant de morts i ingressos hospitalaris de pronòstic greu. La revelació va encendre l’alerta sanitària i es van barrar pas a terres germàniques i d’altres països, però finalment hi ha hagut marxa enrere i ja han arribat les conseqüències. El cogombre ha fet girar la truita i Angela Merkel, que fa pocs dies collava Espanya donant indicacions perquè reconduís la seva economia, ja s’ha compromès a trobar fórmules per indemnitzar els exportadors pel perjudici econòmic. Exemple ras i clar de com una informació errònia o mal gestionada pot provocar efectes demolidors.
I després del minut de glòria per al senyor cogombre la senyora e.coli, la malèfica bactèria, comença a agafar el relleu. L’agenda informativa la mantindrà en el primer lloc si segueix cobrant-se vides i hi ha investigadors que comparen la impotència per curar els afectats amb la que deurien sentir a l’edat mitjana amb la pesta. I si els destins del món global en condueixen a un esclat, que l’explosió sigui com la de la grip A. Tot i que hi hagi qui aprofiti per fer-ne el negociet.
