Amina i Tom
Amina Arraf va arribar a ser una persona conegudíssima a la blogosfera. El seu A Gay Girl in Damascus –Una noia lesbiana a Damasc– va servir de testimoni de la revolta siriana i d’històries personals que van atreure molta gent durant molts dies; fins que les coses van començar a sortir de mare i no va tenir més remei que aparèixer Tom. Tom MacMaster, de 40 anys, que estudia un màster a Edimburg i que sense voler-ho ha donat una lliçó sobre el costat fosc de la xarxa. Ell era Amina, i exhibint una bona capacitat per construir un univers del tot creïble, es va dedicar a una ficció disfressada que el mateix èxit va convertir en més realitat que moltes altres realitats explicades en blocs. Una farsa en tota regla dins d’un món que s’ha fet molt més ample per a la majoria, però que també és menys sincer, on cada vegada és més prescindible l’acció de mirar als ulls d’algú per explicar-li la veritat.
No es pot pensar el contrari. Internet ha democratitzat la informació, ha estat aliada de les recents revoltes als països islàmics, serveix de contrapoder i permet arribar allà on els mitjans convencionals no ho fan –els indignats de Barcelona, per exemple, han distribuït imatges de presumptes policies secrets infiltrats entre els manifestants–. El world wide web és revelador de veritats i denúncies, però també pot ser un niu de mentides i falsedats. Tom ens ho ha demostrat jugant a ser Amina, però quan les intencions no siguin tan ingènues i les accions estiguin estratègicament planificades hi ha un extens terreny abonat per provocar danys quantiosos.
