David Domingo

Quan els gregaris abonin el ter­reny per a l’esprint a Cavendish o quan Contador remati triomfant l’etapa reina serà difícil pensar que algú estigui mirant l’inflable d’Andorra que enguany assenyalarà l’últim quilòmetre de la Vuelta ciclista a Espanya. I això si Contador i Cavendish hi participen, perquè la Vuelta no és el Tour. De­sitgem, doncs, que la resta d’accions del patrocini de 225.000 euros presentades dimarts siguin pro­fitoses i que el factor subliminal qualli. Diuen que està calculat amb aquests estudis que es fan servir per demanar i/o justificar inversions d’aquest tipus, però no és fàcil demostrar el que sembla indemostrable i per tant és normal que decisions d’aquesta mena i en aquests moments generin controvèrsia. Un mexicà em deia dijous que havia vingut a Andorra a cór­rer l’Ultra Trail després de veure una etapa del Tour des de casa seva. Per tant no subestimem el ciclisme; però fem també de demagogs. I si el retorn d’a­quella etapa va ser de dos mexicans, tres xinesos i quinze polinesis?
Preferiria el Tour a la Vuelta, una etapa més que un patrocini; preferiria que el bàsquet, el futbol sala o el vòlei, que passegen andorra per les pistes de les Espanyes, popessin una mica de la mamella de promoció turística. Qui decideix encerta i s’equivoca. Res a dir. El pitjor és que el programa electoral de qui ara governa promet que en els dos primers anys de mandat es doblaran els recursos de Turisme i Comerç, però ja s’ha anunciat austeritat per a l’any vinent. Res de nou. Tant de bo el primer quilòmetre sigui tan intranscendent com en una etapa ciclista.