Bigoti i ‘moc-moc’
No ha trigat ni 24 hores la premsa de Barcelona a identificar l’home que surt darrere de Mourinho i Tito Vilanova en el succedani de piquete de ojos de la Supercopa espanyola de futbol. El senyor Satorra, empleat blaugrana que controla l’accés al túnel de vestidors de fa temps, ha estat una víctima col·lateral d’una acció que ha fet la volta al món d’un partit, el Barça-Madrid, que sempre fa la volta al món. La seva ubicació en el moment dels fets el va traslladar al centre de la imatge de la majoria de portades. El seu bigoti, el cabell amb aspecte de dur mig quilo de laca, el rostre hieràtic enmig de la batussa i les xarxes socials han provocat que fins i tot ja hi hagi qui fa negoci, venent samarretes. En el seu favor s’ha de dir que encara que sembli un ficus, el senyor Satorra també va anar a separar en els instants posteriors a l’agressió. Però allò no surt en una instantània de la qual no se’l pot fer fora i formarà part durant uns dies de l’univers de frivolitat i friquisme que es va instal·lant a passes agegantades a cavall de Facebook i Twitter. Una tendència que comença a transitar per camins inusitats quan enmig de la presentació de Cesc Fàbregas se li demana per l’expressió moc-moc, que fa servir en clau amb Piqué i Puyol i que deixen anar a Internet. Qüestió d’interès general, pregunta clau per saber si el Barça canviarà el sistema de joc. Per sort no va ser la primera de la roda de premsa.
Tot plegat, conseqüències de ser aficionat del millor equip del món. Per fortuna sempre hi haurà noranta minuts i els gols de Messi. Per fortuna es pot seguir gaudint només de futbol.
