David Domingo

El poble ha demostrat (o no) la seva saviesa en la nova enquesta de l’Institut de Recerca Sociològica. S’ha respost sobre temes més genèrics, per exemple sobre els problemes que més preocupen o sobre la nota que es mereixen els polítics, però aquest cop s’ha demanat al personal que baixi al detall i damunt la taula se’ls ha plantat les mesures de Martí i l’executiu taronja, anunciades en aquell solemne discurs televisat en què per moments semblava que el món arribava a la seva fi. Qui més qui me­nys ha contestat alguna vegada a un qüestionari d’aquest tipus i ja se sap de quina manera pot arribar a sortir, però tot i no ser una veritat absoluta l’estadística sí que és útil, demostrativa i interpretable. Si el got es vol veure mig ple, que un 54% per cent de persones aprovin les accions és un percentatge encoratjador per als que les promouen; si es vol veure mig buit, el 46 per cent que no es pronuncia favorablement també pot arribar a pesar.
S’extregui la lectura que se n’extregui potser no calia perseguir la conveniència de les accions del Govern amb un exercici d’aquest tipus. L’executiu ha pres determinades decisions que se suposa que ha calculat i estudiat fins a l’extrem, per lluitar contra la crisi i apropar-se a uns comptes sostenibles. Més que obtenir l’aprovació dels administrats i exposar-se a l’autocomplaença li toca aplicar aquestes mesures com més aviat millor i esperar que els resultats siguin els previstos. Les preguntes mai no sobren, però la millor reivindicació arribarà si els comptes públics milloren sense gaire queixa i els aturats disminueixen.