Oberts
Això de la inversió estrangera ha estat com el part de la burra, però sembla que ja arriba al final. Després d’anys de donar-hi voltes, la necessitat obliga i ara sí que s’anirà de cara a barraca amb versió millorada. A manca de llegir detingudament la lletra petita un cop tinguem el nou contracte, en els titulars que van donant els que preparen la revolució s’intueix una obertura generosa amb alguna prebenda que es vol conservar. El millor és que, superats per les circumstàncies, no cal anar amb subtileses. Ara el fre de mà sobra i es prem l’accelerador. Parlar de situació crítica i mesures desesperades més aviat està de moda. Tot ens ho deixa ben clar la voluntat d’extinció d’alguna figura mítica com la del senyor prestanoms o condicions igual d’identitàries com els drets econòmics –ja que hi som, podríem fem algun passet també amb els polítics–. La crisi ha fet que s’obri la porta gairebé de bat a bat. Cal que entrin diners amb rapidesa i no n’hi ha prou amb els benvolguts turistes. Els llocs de treball, les oportunitats per a la gent del país o l’enriquiment a través del coneixement formen part del pack i queden molt bé en els discursos, però l’origen és pecuniari, com de costum.
La burra està a punt de parir. Si aconsegueixen complir amb el calendari a la tardor les Valls estaran en disposició d’agafar un altre color. I en un temps es podrà comprovar si s’ha fet tard o no. I patinades al marge, no fa falta que vingui Apple. Per començar segur que ens conformaríem amb Tapizados José Carrión e hijos o alguna cosa per l’estil, perquè de Pla B no se’n coneix.
