Ja era hora
Sembla que ja no s’aturarà. Malgrat entrebancs i desencontres que hi ha hagut i que hi haurà, l’estadi nacional serà una realitat tard o d’hora. Diuen que serà cap a la tardor de l’any vinent quan es paliï un dèficit que per a alguns pot semblar menor però que existeix. I que existia molt abans d’aquesta maleïda crisi, que porta a qüestionar-se qualsevol moviment de diners important i manté paralitzat mig món.
El Govern taronja ha estat oportunista i ha sabut aprofitar l’oportunitat. En època de teranyines a la caixa no hi ha més remei que els projectes es quedin al calaix i per això que et paguin la meitat de la despesa d’una infraestructura d’aquesta envergadura és un regal que no es pot rebutjar. Acabarà la legislatura i aquesta serà una de les medalletes que rendibilitzarà l’executiu i lluirà el cap de Govern a la solapa en la lluita per a la reelecció. Gaires més inauguracions així no es podran fer.
I a la lectura política se li ha d’afegir la socioesportiva. Tots sabem que durant l’any només tres o quatre esdeveniments seran capaços d’omplir les 3.000 localitats, però comptant pràcticament amb un centre esportiu per parròquia era un escàndol que el futbol, per moltes derrotes i golejades que encaixi la selecció, per molt xarcutera que els sembli a alguns la lliga, no pogués exercir d’amfitrió a hostes de prestigi en una casa arregladeta. Encara sentirem moltes declaracions sobre l’estadi i tindrem titulars polèmics, però si res es torça arribarà el dia de l’estrena, esperem que amb un rival de campanetes, i pronostico la frase que més s’escoltarà: ja era hora.
