David Domingo

La crisi econòmica es consumeix amb una doble capa radiografiada a la perfecció als mitjans espanyols. Per un cantó el que la majoria dels mortals no entenem: tota una jerga de paraules i conceptes que s’han colat al menjador de casa a l’hora de dinar i s’intercalen amb declaracions de caps de govern i autoritats en matèria monetària, que fan pujar i baixar la borsa per tota una llarga llista de factors que analitzen tot seguit prestigiosos experts amb altres tantes expressions de comprensió difícil. Per l’altre cantó allò que més que entendre’s es veu: gent sense casa, gent sense feina, gent passant dificultats. En nom de l’efecte papallona t’expliquen que l’augment de la prima de risc té a veure que hagin acomiadat el teu cosí de l’empresa de lampisteria després de quinze anys; i a la vegada et fan comptar estupefacte els zeros que hi ha en la liquidació d’aquell directiu que abandona perquè el banc de torn ja s’ha enfonsat.
Tot plegat més que difícil de pair es transforma en absurd, i per aquest motiu s’agraeixen algunes aportacions de Youtube. Sense la gràcia i el duende andalusos seria impossible imaginar una assalt flamenc a una sucursal bancària. Doncs a això es dedica el col·lectiu FLO6×8 des de fa un temps, a portar la disconformitat per la situació en enginyoses performances amb lletres personalitzades i coreografies corals. Clients i empleats ho reben amb somriures, incredulitat i algun aplaudiment al final. Segurament caldria i caldrà ser molt més bel·ligerant però posats a maleir algú no és mala opció arrencar-se per buleries.