El primer glop
En aquests temps de precària conjuntura econòmica (em fa gràcia aquest mot, si l’apliquem al nostre País, especialment caracteritzat per estar bastant desconjuntat en quasi bé tot…) les possibilitats de sortejar el moment actual sense caure en un pou de desencant constant són molt poques. He decidit treure’n la pols als records d’infantesa que em mantenien segura en aquest món caòtic i he rescatat del bagul de la imaginació adormida la única cosa que em manté fermament arrelada a les ganes que tinc de viure: explicar històries.
Les fades dels meus contes han irromput amb força com a éssers rescatadors en aquests temps i he decidit instruir-les en l’art de mantenir-se igual de màgiques i imprescindibles a la vida de qualsevol, en l’actualitat. Aquestes fades, ni beuen nèctar de flors, ni aigua d’un broll, elles beuen gintònics. Al menys, totes les fades que jo conec ho fan així i ho sé perquè no m’ha quedat més remei que convertir-me’n en una.
Un cop sent fada, em decideixo a parar un moment, seure i reflexionar sobre la vida que ens ha tocat viure. Immersos com estem en un moment canviant i de profunda necessitat d’adaptació i a la franja de la trentena (meravellosa edat en la que, a qui et diu senyora li trencaries la cara i a qui et diu que estàs igual que a l’institut…l’adoptaries com a animalet de companyia…) i vistes les optatives de supervivència en els temps que corren sent o bé princesa, puta, actriu, lladre o acròbata…l’alternativa d’ésser fada, si més no, pinta imaginativament alentidora.
A la meitat ens pot semblar que se’ns ha mig trencat la vida, acostumats com estàvem, però realment penso que simplement tot passa per llençar al Valira idees preconcebudes, qüestionar principis i batallar per trencar amb estereotips i hipòcrites vestidures.
També podem deixar-ho en mans del destí i pensar que el què està succeint és per un motiu concret que ens canviarà a tots o començar a construir-nos un arca i esperar bevent-nos un gintònic a la predita fi del món. Fins la data, el destí ha demostrat ser capriciós, impredictible, cruel e inclús decebedor Poques vegades ha esdevingut allò esperat, ni molt menys allò desitjat, encara que, freqüentment, ha estat el què ens convenia. I perquè aquest canvi no ens hauria de convenir?
Vaig a preparar-me un gintònic i ja us continuaré explicant…
