El primer glop
En aquests temps de precària conjuntura econòmica (em fa gràcia aquest mot, si l’apliquem al nostre País, especialment caracteritzat per estar bastant desconjuntat en quasi bé tot…) les possibilitats de sortejar el moment actual sense caure en un pou de desencant constant són molt poques. He decidit treure’n la pols als records d’infantesa que em mantenien segura en aquest món caòtic i he rescatat del bagul de la imaginació adormida la única cosa que em manté fermament arrelada a les ganes que tinc de viure: explicar històries.
Les fades dels meus contes han irromput amb força com a éssers rescatadors en aquests temps i he decidit instruir-les en l’art de mantenir-se igual de màgiques i imprescindibles a la vida de qualsevol, en l’actualitat. Aquestes fades, ni beuen nèctar de flors, ni aigua d’un broll, elles beuen gintònics. Al menys, totes les fades que jo conec ho fan així i ho sé perquè no m’ha quedat més remei que convertir-me’n en una.
Un cop sent fada, em decideixo a parar un moment, seure i reflexionar sobre la vida que ens ha tocat viure. Immersos com estem en un moment canviant i de profunda necessitat d’adaptació i a la franja de la trentena (meravellosa edat en la que, a qui et diu senyora li trencaries la cara i a qui et diu que estàs igual que a l’institut…l’adoptaries com a animalet de companyia…) i vistes les optatives de supervivència en els temps que corren sent o bé princesa, puta, actriu, lladre o acròbata…l’alternativa d’ésser fada, si més no, pinta imaginativament alentidora.
A la meitat ens pot semblar que se’ns ha mig trencat la vida, acostumats com estàvem, però realment penso que simplement tot passa per llençar al Valira idees preconcebudes, qüestionar principis i batallar per trencar amb estereotips i hipòcrites vestidures.
També podem deixar-ho en mans del destí i pensar que el què està succeint és per un motiu concret que ens canviarà a tots o començar a construir-nos un arca i esperar bevent-nos un gintònic a la predita fi del món. Fins la data, el destí ha demostrat ser capriciós, impredictible, cruel e inclús decebedor Poques vegades ha esdevingut allò esperat, ni molt menys allò desitjat, encara que, freqüentment, ha estat el què ens convenia. I perquè aquest canvi no ens hauria de convenir?
Vaig a preparar-me un gintònic i ja us continuaré explicant…
Encara que amb el gintònic ( jo al menys)es perd el mur defensiu de les regles morals i socials, no sé jo si hem d’esperar que el canvi sigui a millor..o triar d’impulsar el seu rumb…potser amb un altre gintònic començem a pensar amb llibertat i anar a la direcció adequada.
Gràcies per aquesta finestra Eva. Està bé que la màgia formi part dels blogs d’un mitjà com el Diari, ja espero el segon amb ganes.
Poques vegades he conegut gent tan màgica com tu… Idealista, sincera, lluitadora, i valenta dient i fent sempre el que pensa passi el que passi i peti qui peti… Mai em perdre un conte o una història teva tot bebent un gintonic… Però i si el fem juntes i riem del món i de nosaltres mateixes com fem sempre?? T’estimo fadeta, no canviis mai!
Moltes Gràcies benvolguda fada, espero ansiós veure què hi ha darrera del gintònic i el primer glop…i del segon i el tercer…
La vida que ens ha tocat viure i aquesta profunda necessitat d’adaptació, com tu dius, són realment esgotadors … La vida és lluita, ara més que mai.
Per això penso que reflexionar sobre el tema, alguna vegada, al voltant d’un gintònic (o una cervesa) és una molt bona idea.
Eva, me ha gustado mucho. Continua así, como tú eres.
Moltes gràcies pel teu comenatri somniadora!. Amb la teva reflexió de no saber si esperar a que el canvi sigui a millor o impulsar el seu rumb…ja em dones a entendre que paradeta no t’hi penses estar. Benvinguda al món de les fades!!.
Merci pel teu comentari D’Artagnan. De fet, la màgia hauria estar ímplicita en qualsevol gest de la nostra vida, per tal de gaudir-la doblement, oi? I una mica de pols de fada, tots en tenim a les nostres butxaques…
Merci per llegir-me Campanilla!! El gintònic a l’hora i el lloc que tu vulguis…!!!
Felip, gràcies a tu per haver disfrutat l’escrit!!
Silvia Merino, gràcies pel teu comentari! Tant de bò no s’esgoti mai la força i l’empenta que calen, per adonar-nos de què aquesta adaptació és necessària si volem tornar a disfrutar d’una vida, ballant al so que ens marca el decurs de la mateixa i no anant en contra…
Gràcies Núria!! Espero ser capaç de continuar fent-te disfrutar.
Quin relat!!! m’ha agradat molt, transmet optimisme i bon rotllo dues coses que en els temps que corren prou falta fan. Felicitats i estaré pendent del següent.
Bé, potser ja tocava i tot que el destí ens despertes d’un mon superficial i amb pocs valors. Potser el destí ens fa ara de mare per estira’n-se les orelles i ensenyar-nos que la vida no va per aquí i que ens hem de relacionar d’una altra forma i fer les coses junts en lloc de només mirar-se el melic.
PD: Jo vull una fadeta com tu !
Desafies el poder d´atracció que te la por i que ens força a l´immobilsme. Poses en paraules aquells pensaments i sensacions que ens fan donar toms fins a marejar-nos. M´agraden les teves reflexions, són les de molts i sobre tot em diverteixo molt llegint -te que ara mateix és molt important. Gràcies!!!
Els canvis sempre convenen, per bé o per mal, però sempre es fan més suportables amb un gintònic…o dos si fan falta!
I jo que em disposava, cervesa en mà (perquè em perdonaràs, però el gintònic encara no és lo meu……) a llegir el Segon glop d’aquesta meravellosa fada!!!! Per quan podrem gaudir-lo?!
Je je je, molt divertida i romàntica la teva visió del món real.
La veritat és que quan es comencen a trencar els pilars dels valors i tot trontolla al teu voltant, el millor que es pot fer és viure el dia a dia com si fos l’últim. L’objectiu de cada dia, ha de ser que aquest t’aporti alguna cosa i valgui la pena recordar-lo.
Ànims per la continuació, espero el segon glop amb impaciència.