Què volen aquesta gent?
Un dels valors clau i de gran atractiu de la societat andorrana ha estat des de sempre la seguretat de què es gaudeix al nostre país. Un país en què es deixaven les portes obertes, les claus al pany del cotxe i en què acabàvem de jugar i tornàvem a casa quan es feia fosc.
Un altre valor clau per a l’ésser humà i que possibilita una convivència de qualitat i d’entesa és el respecte envers els altres.
Malauradament aquests dos valors han estat greument ferits, traïts i violats amb un tret. Un tret que ens han disparat a tots, un tret que ha trencat els vidres de les habitacions de la nostra casa, que ha interromput els somnis dels nostres fills i que ha capgirat la pau de la nostra llar.
No em puc imaginar que al Principat d’Andorra no es pogui viure en pau, ja que hem tingut la sort de coexistir des de sempre amb aquest preuat valor.
Tampoc no vull pensar com seria la nostra vida si el perdéssim i si ara haguéssim d’estar patint per fets que han estat sempre fora dels nostres pensaments habituals, fets que mai no ens haguéssim atrevit a predir i per als quals mai no ens hauríem preocupat.
Hem de lluitar i aconseguir que es mantingui l’ordre públic que des de sempre ha envoltat les nostres Valls, un ordre equivalent a la pau octaviana i a la tranquil·litat que ha format part i ha caracteritzat la nostra serena convivència.
No ens podem permetre perdre aquest actiu, i no tan sols hem de condemnar amb tota fermesa i repulsa, com ja ho hem fet, aquest atac covard a la dignitat i a la integritat d’una de les persones que ens representen i treballen pel nostre país com el ministre Jordi Cinca; alhora, i com una de les màximes prioritats, cal trobar amb urgència els mitjans perquè fets d’aquest tipus no es tornin a repetir mai més.
Sóc radicalment democràtica, i en l’amor que professo a la pau, la llibertat, el respecte i l’harmonia en el nostre dia a dia, no vull que hi tingui cabuda la paraula por.
He començat aquesta columna amb una cançó molt trista d’en Serrat i la vull acabar amb una cançó plena d’esperança d’en Sisa, una cançó que ens diu que qualsevol nit pot sortir el sol, que casa meva es casa vostra i que hi ha lloc per a tothom.
