‘¡Ay caridad! Tú eres mi vida’
Com és la vida de la gent que està en situació de pobresa? Com és el seu dia a dia? Quin efecte té la gana sobre la seva ment i el seu cos? Què en sabem veritablement d’ells, del seu dolor? Com és el dia de l’aniversari d’una persona pobra?… Quanta gent s’ha parar a pensar de manera profunda en aquesta realitat en què viuen diàriament milions de persones i que es cobra cada dia milers de vides humanes?
Per mi hauria de ser obligatori fer l’esforç de situar-nos mentalment en la pobresa i tractar d’entendre el patiment psíquic i físic dels qui la suporten, sense tenir la possibilitat de viure fora d’aquesta presó. Caldria que ens imaginéssim durant unes hores què ha de significar sobreviure de la caritat i tenir sempre la incertesa de si avui menjaràs o de no saber on dormiràs.
Potser hi ha qui pensa que, com que són pobres, els agraden altres coses, que no tenen tants drets com la resta de la gent, que tenen altres costums i que fins i tot ja estan acostumats a ser pobres, a menjar poc, a passar fred, a no tenir assistència mèdica i que ja s’adapten a totes aquestes calamitats que solen passar als pobres.
Doncs no, això és rotundament fals, inacceptable i ja no es pot aguantar més! Cal que per tractar d’identificar-ho adequadament i de posar-hi solució sentim com a propi aquest dolor aliè que conviu cada dia amb la nostra imperdonable indiferència.
Hi ha un autor imprescindible sota el meu punt de vista si es vol entendre que ha d’haver-hi un canvi radical en el tractament que s’ha donat fins ara al tema de la pobresa, és en Peter Singer, que en un dels seus millors articles, Fam, riquesa i moralitat, diu que “és moralment indefensable la injustícia que algunes persones visquin en l’abundància mentre d’altres moren de fam”. El seu argument és el següent: “Si ens és possible prevenir alguna cosa dolenta, sense sacrificar res d’importància comparable, hem de fer-ho; la pobresa és dolenta, cadascun de nosaltres pot alleugerir una mica de pobresa sense sacrificar res d’importància moral comparable, aleshores, cadascú ha de descarregar i calmar alguna fracció d’aquesta pobresa”.
Us demano que avui reflexionem amb intensitat durant cinc minuts sobre què deu ser viure en la pobresa i després us demano que actuem.
