Eusebi Nomen

Primera decepció. Demòcrates per Andorra va prometre ministres amb les capacitats financeres i diplomàtiques necessàries per assolir els millors acords amb la UE, sense cessió gratuïta de sobirania. Res més lluny de la realitat. Un viatge a París amb esbroncada privada a l’Elisi, un parell de trucades d’un ambaixador, dues indirectes dels revisors del Moneyval, i ja tenim els ministres de Finances i d’Exteriors tremolant sota la taula. Ni negociació, ni revisió, ni res. Conseqüències polítiques? Cap. Conseqüències beneficioses per a algun ego? Una. Jaume Bartumeu feliç veient com es fa realitat el gran projecte del seu petit mandat. Efectes reals? La complexitat d’unes directives comunitàries que obligaran a migrar vers un nou model de banca centrat en plataformes fora d’Andorra, la conseqüent reducció de personal, de contribucions a la CASS, del PIB, i l’estrenyiment del crèdit a particulars i empreses. Tot a canvi de res! Segona decepció. Passar d’una democràcia a una decocràcia. O el que és el mateix, anomenar-se demòcrata com a element decoratiu més que per convicció. La nostra Constitució, en el seu article 1, estableix que som un Estat democràtic. El Consell d’Europa estableix que, en un Estat democràtic, el llindar de representativitat per accedir al Parlament no pot ser superior al 3%. osaltres el tenim del 7,19%. Primer problema de la nostra Llei electoral. Segon problema: no especifica què s’ha de fer quan, segons el sistema de les restes més elevades, queden més escons vacants a repartir que grups parlamentaris amb més del 7,14% dels vots.
Els que poden treure partit del conflicte constitucional de la nostra Llei electoral no han perdut el temps. El grup parlamentari socialdemòcrata ha passat, per art de màgia, de 4,87 a 6 escons. El Govern demòcrata ho subscriu mentre nega l’existència d’un buit legal que ja reconeixia el Govern de l’any 1993. I així, els de sempre poden continuar fent el de sempre. I així, el cas es troba davant del Tribunal Superior de Justícia.
És ben curiós que les úniques formacions polítiques que no tenim la denominació demòcrata per bandera, Andorra pel Canvi i Verds d’Andorra, siguem, al mateix temps, les úniques que lluitem perquè aquesta no es vegi greument limitada.