Eusebi Nomen

Els governs dels darrers divuit anys no han tingut el nivell per liderar un nou model financer que encaixi amb l’entorn. Hong Kong, Singapur, Panamà i fins i tot Mònaco –amb 84 entitats bancàries– ho han sabut fer. Cadascú seguint el model que s’adapta millor al seu projecte d’Estat. Andorra no ha tingut projecte ni programa. Ha anat a la deriva, emportada pels vents i els corrents de l’entorn. Alguns banquers van veure clar que una Andorra sense rumb capgiraria sota els vents de l’OCDE. Aleshores, van identificar una sortida per la via de la reciprocitat i han aconseguit adquirir bancs o altres entitats financeres dins la UE (Espanya, Luxemburg) o en places estratègiques (Suïssa, Uruguai, Panamà). Presència a l’estranger que obre la porta a col·locar fora d’Andor­ra la gestió de la banca privada. Però aquesta gestió de fortunes és l’activitat que genera els millors marges i l’origen de la generosa massa salarial que fins ara ha suportat la banca andorrana. Amb l’absurda cessió de la nostra sobirania financera –que representa l’acord monetari signat per Toni Martí– la gestió de fortunes des d’Andorra deixa de ser competitiva. Els bancs andorrans, que van preveure aquest escenari, van fer el seu camí per salvar el que quedi de la banca privada: deslocalitzar-la i, si cal, posar la seu del banc fora d’Andorra. Van deixar el Govern per inútil i ni s’hi van enfrontar. Felicitats als banquers andorrans que han convertit l’amenaça en oportunitat.
Mentrestant, els governants segueixen amb la seva incompetència. Una perla il·lustrativa: a la recent 22a Trobada Empresarial al Pirineu el cap de Govern va lliurar el seu discurs en el qual posava per escrit que des d’Andorra no es podia exportar, ja que no tenim convenis de doble imposició. Quina bestiesa! Andorra té un marc perfecte per actuar com a plataforma per exportar béns i, sense anar més lluny, podria ser interessant per a alguns empresaris de Lleida presents a la trobada. El Govern segueix sense entendre que els convenis de doble imposició tan sols afecten les prestacions de serveis, certes rendes personals i les cessions de drets. Res a veure amb exportacions de béns. Amb aquest nivell, no m’estranya que la banca marxi. I seguint la dita de Voltaire: si veus saltar per la finestra un banquer [andorrà], salta-hi dar­rere. Segur que hi ha negoci.