Tenim pla B?
Un any que es podia haver utilitzat per crear una nova Andorra mitjançant potents innovacions de producte, de procés, d’organització i de màrqueting. Un any que s’ha dedicat a “innovacions” inconnexes com signar l’acord monetari de l’euro, reduir sous de funcionaris, reduir cobertures i prestacions de la CASS, crear un obsolet model de societat d’autors, augmentar la pressió fiscal de les empreses o posicionar Andorra com una destinació de baix preu. Un any que també ha servit per conèixer la que ha de ser la gran innovació d’aquesta legislatura: aixecar Andorra gràcies a inversions estrangeres atretes pels convenis de doble imposició (CDI) que signarem amb França i Espanya. Estarà aquesta aposta dins del 5% de les innovacions que aconsegueixen tenir èxit? Per assolir innovacions d’èxit és important no caure en els típics errors que provoca l’excés d’entusiasme. Primer, no menystenir els costos reals del projecte. Un CDI amb França té un elevat cost com es pot observar en el darrer CDI que França ha signat amb Hong Kong: imposa un major intercanvi de dades fiscals; unes clàusules antiabús del CDI que queda sense efecte si l’operació es fa per pagar menys impostos; una reducció de la retenció que passa del 33,33% al 10% de la factura, però no al 0%, i unes clàusules antiexpatriats fiscals que inutilitzen les residències de no-residents de 90 dies que Govern vol crear. En segon lloc, no negar les evidències. Així doncs, els CDI no afecten els instruments financers ni les exportacions de béns. Fa anys que les inversions en entitats financeres i exportadores de béns estan obertes al 100% i, de moment, no han vingut inversors. Tercer, no menystenir la competència. Molts territoris ofereixen millors CDI i condicions d’inversió estrangera que Andorra. Quart, no escoltar les necessitats del mercat. Les empreses que exporten serveis tenen necessitats molt més prioritàries que la fiscalitat. Exigeixen proximitat a aeroports internacionals, a grans universitats, a xarxes empresarials… Fets que queden fora de la nostra realitat. Amb aquests errors, tenim menys del 5% de probabilitats d’assolir uns resultats que vagin més enllà de vendre quatre comerços a multinacionals interessades pel mercat domèstic andorrà. Aleshores, quin seria el pla B? Seguir afeblint Andorra fins que no quedi una altra sortida que lliurar-nos a Brussel·les?
El Pla B, com sempre, és que els qrrantes tirem aquest país endavant, com ha passat sempre. Dels polítics no en podem esperar més que decepció rere decepció. Després d’un any tots ens preguntem el mateix, què han fet per intentar millorar les coses? res de res. Més aviat tot el contrari. Jugant a fer de polítics sense tenir-ne ni idea estan jugant amb els nostres diners i, el que es pitjor, amb el nostre futur, sense que se’ls hi pugui exigir cap responsabilitat de veritat. És innaceptable.
Economía andorrana:
- banca = en proceso de desmantelamiento
- turismo = cada vez vienen menos turistas de alto poder adquisitivo, y gastan menos
- comercio = caro y ya no es un atractivo, puesto que los productos se pueden encontrar fuera de andorra, a veces, a mejor precio.
- resumen: DESASTRE TOTAL
Sr.Nomen, podria ficar alguns exemples de les potents innovacions de producte, de procés, d’organització i de màrqueting que vosté proposa?
Moltes gràcies.
Pla B? això vol dir que tenim un pla A, per tant, que hi ha una estratègia i aquesta estratègia un a camí cap a una visió d’Andorra dins d’un termini de temps determinat,
Jo, com molt altres Andorrans, estem deposat a unir esforços cap a aquesta visió, desafortunadament o no hem vist o no ha sabut comunicar-nos aquesta idea de l’Andorra.
Ens fa falta lideratge, que surti mes el cap de Govern i que ens digui cap a on anem, que tenim un pla per els propers 12 anys, no només 4 o 8..sino més enllà…que ens ho vengui, perquè tothom sàpiga quina serà l’Andorra del 2025. Més debats, més opinions, però amb una idea clara.
Jo vull que el meus fills puguin estudiar i treballar a Andorra, que sigui recepcionista d’Hotel o Físic Nuclear, però que pugui viure i desenvolupar.se professionalment a Andorra, vull una Andorra que sigui un exemple al mon, vull que cada habitant d’Andorra estigui orgullós del país a on viu.
Com el meu hi ha moltes visions d’Andorra, només cal fer una per a tothom i poder ajudar al pla A, B o Z, hem de saber cap a on anem
La gran decepció DA! Paraules i fum, a més de mentides descarades amb els funcionaris!
Aquest senyor que ara sembla que ho sap tot ho podia haver demostrat quan estava al Consell General i no ara a través d’articles al diari. Deixi ja de donar lliçons ! aquí ningún giboso se ve su giba!
“posicionar Andorra com una destinació de baix preu”. Que no ho ha estat sempre?