Andorra en venda
L’empresari andorrà fa mesos que escolta el repetitiu mantra de Govern que serà la inversió estrangera –i no l’empresariat andorrà– qui ens traurà de la crisi. El 25 de gener passat vaig publicar un article en aquest Diari defensant l’obertura al talent i oposant-me a la perillosa obertura al capital oportunista. En aquell article, advertia: “Si ve alguna multinacional per cobrir directament el mercat andorrà, m’agradaria que ens expliquessin com les microempreses andorranes podran esdevenir més competitives sense les economies d’escala de la multinacional. Serà una cursa a veure qui ven primer el negoci…” Doncs bé, aquesta perillosa cursa ja ha començat. Toni Martí ha aconseguit que la preocupació de l’empresari andorrà deixi de ser com crear o millorar el negoci. Ara, la prioritat és vendre’l abans que els nous competidors el deixin fora de joc. Fins avui, la competència es limitava als compatriotes. Tots ens coneixíem les capacitats i els recursos. Els riscos estaven limitats i molts emprenedors se sentien còmodes fent importants inversions. Actualment, el risc s’ha disparat. Tot estranger que ho desitgi podrà crear el negoci que vulgui l’endemà d’obtenir la residència i, a sobre, ningú sap a quines empreses estrangeres Govern donarà directament autorització per invertir ni en quin sector. El fet que, de cop, tot estigui en venda a Andorra no és cap signe de confiança cap a Toni Martí i la seva política. I és que una cosa és donar-li el vot i una altra de molt diferent és constatar la realitat. A més, dimecres passat vaig escoltar el ministre d’Economia explicant que segons The Monitor Group les grans marques es queixaven de les característiques del mercat immobiliari andorrà i del seu preu. Per “solucionar-ho”, el ministre va manifestar que Govern interpretarà la Llei del sòl de forma que les cessions del 5% / 10% als comuns es puguin posar a disposició d’aquestes grans marques. Si ho fan, encara hi haurà més pressa per vendre abans que els preus baixin de veritat. Quan els emprenedors pensen de vendre i no de crear, l’economia esdevé oportunista. I jo em pregunto: no hauria estat més encertat centrar l’obertura en activitats d’exportació de serveis, tecnologia i béns d’alt valor afegit, introduint sinergies amb el model econòmic actual, en lloc d’aquesta obertura salvatge del mercat domèstic?
El simptoma preocupant es que el mateix govern prefereix assessors i empreses de fora a ni tan sols donar una oportunitat als andorrans. De totes formes, si jocntinc les mateixes oportuitats com a andorrà per treballar a l’estranger, no veif perquè l obertura haura de ser dolenta.
visca el tea partie andorrà!!
Quanta raó que ten Sr. Nomen!!! Em sap greu d’haver-li de donar. No he escoltat cap argument seriós que justifiqui l’obertura total, tampoc em va convèncer el Ministre Alcobé amb la seva asseveració al respecte de que som el país d’Europa amb el rati d’economia més tancada. Val, i que? Agrairia algun argument tècnic dels companys comentaristes que em pugui tranquil•litzar. Altrament, continuaré pensant que amb l’obertura indiscriminada adoptada per DA, la única evidència que hi ha, és que l’obertura únicament beneficiarà a aquells que volen vendre’s el negoci, pisos, immobles, terrenys, etc…, al capital estranger, en definitiva, a aquells que volen vendre’s el país, fent caixa per “anar-se’n de vacances”, o perquè un cop s’ha acabat l’era dels negocis de fronteres, els mal anomenats gestors (sobretot em refereixo a la banca andorrana i d’altres blanquejadors de capitals), no en saben prou i estan irremeiablement condemnats a la fallida. Solució: Obrim el país al capital especulatiu internacional (perquè aquí no tenen compradors potencials), que ja fa massa temps que estem perdent calers, i no ens volem arruïnar. Millor ens venem el país, encara que no sigui nostre, però ho podem fer perquè manem. Aixins de simple.
Un cop els andorrans ens haguem venut el país al capital estranger, quin poder de decisió real tindrem els nacionals? Quin és el pla econòmic de futur per a la resta de la població que ens volem quedar a viure i treballar al país? Fer d’esclaus d’aquestes empreses? Emigrar? ¿?
Potser estic errat, doncs ho dic a criteri: Penso que el nostre principal actiu, macroeconomicament parlant, és el fet diferencial que en comparació als grans estats que ens envolten, nosaltres, per sobirania, tenim un potencial de canvi i adaptació del sistema legal molt superior. Però això és una arma de doble tall. Tenim bons exemples en el cas de Liechtenstein i Mònaco, però si ho fem malament, com Islàndia o Antigua, som pell.
És una llàstima el camí que ens està fent portar el govern de DA. 4 anys de govern d’aquesta gent, per fer un vot segons tendències; un error nostre que pagaran els nostres fills. 4 anys de despropòsits que els costarà a les generacions futures una eternitat de recuperar.
Senyors, ens estem venent el país perquè aquells que aquests anys han sigut mals gestors, puguin salvar el seu negoci. No és la solució vendre els negocis, és trencar-se el cap per superar-nos i sobreposar-nos a les adversitats. Hem de ser els empresaris andorrans els qui arreglem aquesta solució, perquè ni la CEA ni aquest govern ens ajudaran a salvar el nostre negoci. L’obertura econòmica (plantejada com fins ara, però sobretot amb la manca de capacitats d’aquest govern) no és una solució vàlida al problema andorrà, és més: té molts números per acabar sent el punt de no retorn, que ens farà perdre per sempre, els privilegis i excepcionalitats de ser andorrans. Aleshores sí podrem regalar el nostre passaport, perquè ja ningú el voldrà. Només ens hi quedarem els melancòlics, els enamorats de la nostra terra; els bons andorrans.