‘e-solucions’
Segons el darrer informe 2012 de Nacions Unides sobre e-govern Andorra ocupa la posició 130 de 190 països en els serveis en línia de Govern, perdent posicions des del lloc 106 del 2010. L’agilitat dels països ja no depèn de si són grans o petits. Avui els més àgils són els que utilitzen les potents xarxes tecnològiques per connectar directament ciutadans i govern. Això permet detectar ràpidament els problemes alhora que dinamitzar el consens social necessari per executar i implementar eficientment les solucions. Mirem, per exemple, els set governs capdavanters en serveis en línia. Són Corea, Singapur, Estats Units, Regne Unit, Holanda, Canadà i Finlàndia. Curiosament, són capdavanters en creixement econòmic. Una important correlació! Els països més avançats en els serveis en línia tenen webs que permeten el que es denomina una presència connectada. Segons les Nacions Unides, existeixen quatre nivells de serveis en línia de l’Estat. En el nivell més alt, el govern sol·licita de forma activa el punt de vista del ciutadà sobre polítiques públiques, elaboració de lleis i presa de decisions en un canal obert i bidireccional. En el nivell més baix, trobem els governs amb pàgines web bàsiques que informen sobre l’estructura de les administracions i donen accés a normatives o formularis. Nacions Unides ens posa una nota de 0,3031 sobre 1. Un rotund suspens que ens situa per darrere de Gàmbia, Madagascar i Mali, i a 5 llocs de Cuba. A més, aquest suspens és inacceptable quan tenim en compte que, segons aquest mateix informe, Andorra ocupa un excel·lent lloc 16 sobre 190 en infraestructures de telecomunicació. Tenim les eines, però tancades amb clau. Estem al lloc 130 de forma volguda, per voluntat política, no per manca de mitjans tècnics. Els interessos de partit monopolitzen els espais de poder entre ciutadà i Estat i ens allunyen del dinamisme que exigeix la nova realitat econòmica global. Tenim la infraestructura tècnica per implementar les millors eines d’e-govern per millorar en competitivitat. Fins i tot, podríem crear el primer parlament obert per xarxa electrònica, esdevenint un model en e-democràcia. Podríem accedir al nivell d’agilitat i consens social dels capdavanters en serveis en línia, millorant en adaptabilitat i creixement. Ho fem? donem prioritat, una vegada per totes, al ciutadà?
Ben segur que la e-democracia, els e-referendums i els e-acomiadaments de e-incompetents son el futur… per dimensions de pais seria facil (i revolucionari) implantar-ho a Andorra.
Dubto seriosament que la nostra clase politica ho consideri un pas endavant…
Feia temps que no llegia res tant provocador… l’absencia de comentaris es significativa!
Ni Ray Bradbury o Asimov ho van proposar mai?
Ostres! quina gran idea aixó de la e-democràcia i dels e-referendums i de les e-consultes. He mirat l’informe e-goverment 2012 de Nacions Unides ( http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/un/unpan048065.pdf ) . És un monument a la foscor dels nostres governs. No volen que els ciutadans tinguem relació amb el poder, el volen ells per pastelajar tot el que poden. Molt bon article!!
Gràcies Sr. Nómen per la Informació. Als comentaristes també. Entrant al web que ens indica “algú ho havia de dir”, a la pàgina 32, taula 1.23 i a la pàg. 126 taula 7.1. Les posicions d’Andorra dins del ranking mundial de desenvolupament de la e-governanció són el núm. 57 pel 2010 i el 58 pel 2011. Que no estan tant malament, però fràncament millorables, especialment tenint en compte que sóm el 16 país del mon amb qualitat dels serveis on line. Conclusió, hem invertit molt en teconologia però molt poc amb democràcia participativa. Estic d’acord amb que probablement no hi ha voluntad política, però jo no descarto complementàriament una bona dosi d’incompetència dels administradors públics. Amb la nómina garantida i anticipada, es desincentiva la motivació.
Hola molt boniques les seves idees però primer Andorra hauria de deixar de ser un monopoli de les telecomunicacions i després de les polítiques i d’aquí dues dècades torni a escriure el seu article.
Des Zamora amb afecte.