Socioreformisme
Durant la nit electoral tot era eufòria a casa dels socialdemòcrates. Efectivament havien tret més consellers que cap més partit, van ser la força més votada. I va ser així, el canvi va ser històric perquè va ser la primera vegada que un partit escorat a l’esquerra s’imposava en unes eleccions andorranes. Jaume Bartumeu va aconseguir després d’enèsims intents ocupar la cadira de cap de Govern. Però…ai las! La majoria no va ser absoluta! I sense majoria absoluta es pot treure pit, governar de forma presidencialista i fer veure que no ha passat res, que la majoria al cap i a la fi és majoria, fins que…, fins que s’ha de parlar de calés! Aleshores tot el pit tret, tota l’eufòria s’ha de començar a dissimular… Més clar l’aigua: la pela és la pela! Quan s’han de fer números tot canvia, el pitjor enemic es transforma en amic, i aquells que es pensaven que amb tres escons al parlament podrien fer ballar la Conga a qualsevol desapareixen. Perquè quan s’ha de parlar de les peles com més força tinguem millor! I ara…, ara som aquí, s’ha acabat la xuleria, la prepotència i el presidencialisme, ara cal posar-se a comptar, ara cal veure com es tanca un pressupost acceptable que permeti governar i fer un mínim d’inversions per tirar aquest país endavant d’una forma racional. Res d’anormal, tot lògic; quan no es té majoria absoluta cal pactar i el lògic és pactar amb forces representatives i amb un discurs mínimament coherent; al contrari la legislatura serà curta. Ja ho diu una dita castellana: ande o no ande, caballo grande. El jaumisme (o bartumeuisme) està demostrant ser una tendència política amb sentit d’Estat, amb responsabilitat i menys sectària del que a priori pot semblar. Però quin tipus de bartumeuisme (o jaumisme) tindríem amb majoria absoluta del PS? Doncs…, doncs…, mmmm…, ehhh, …no ho sé, deixem-ho… El Govern jaumista actual demostra tenir sentit d’Estat i ganes d’estabilitat, i això està bé… En temps de crisi, i jo juraria que hi som de ple, cal sumar i pensar de forma conjunta… i el socioreformisme pot ser una bona alternativa, encara que vista la nostra cultura política ja veurem si realment és possible i, si ho és, a veure si dura…
