Ho sento i… moltes gràcies
Neva. Neva amb ganes. M’agrada veure com neva des de la finestra de casa un cap de setmana de tardor. Tot i que quan neva massa estona els carrers es posen tan impracticables que… En fi, que una nevada a principi de novembre sempre és un bon auguri, un símptoma que la temporada d’hivern serà bona i, com a mínim, si no funciona no serà per raons meteorològiques. Però malgrat els bons auguris de la nevada no deixo d’estar consternat pel terrible accident al pont dels Dos Valires. Ostres! Mentre escric aquestes ratlles sabem de cinc morts! Uf! No sé què dir, gent que ha vingut a aquí per guanyar-se millor la vida que al seu país i s’hi acaben deixant la vida… No sé què caram deu tenir aquella zona, entre Escaldes i la Massana, que està com maleïda; si no ho recordo malament fa un parell de dècades tres persones van morir en una esllavissada mig quilòmetre més avall, l’accés a la Massana va quedar tallat durant una bona temporadeta. I ara cinc morts! Un drama humà que quedarà ocult sota les runes d’un pont i en la distància de les famílies a Portugal. Un drama i un patiment que polítics i ciutadans mirarem des de la distància, perquè els plors, la tristor i les llàgrimes cauran majoritàriament a Portugal, també aquí; suposo que algunes de les víctimes ja havien començat a fer créixer les seves arrels en sòl andorrà. Però…, però en pocs dies, i si no ja ho veureu, segur que del drama de l’accident, del que parlem de l’accident, serà en temes tècnics, en termes d’enginyeria, en termes jurídics, periodístics i el patiment de les famílies de cadascuna de les víctimes quedarà en la seva intimitat. Segurament parlarem d’uns treballadors portuguesos, així en genèric, sense nom ni cognom. Mireu, a més d’aprofitar aquest espai per donar el condol als familiars dels difunts, el que vull és donar-los les gràcies per ajudar-nos a construir el nostre país. Moltes vegades fem comentaris que es podrien considerar xenòfobs envers treballadors forans, però també és gràcies a ells que el nostre país ha crescut. Qui hauria fet aquestes feines si no? Per això us dic que ho sento de tot cor i moltes gràcies per venir i construir l’Andorra del futur.
