Francesc Robert

Quina formació per a la vida laboral? Aquest ha estat el títol de les XV Jornades de la Societat Andorrana de Ciències. Vaig participar-hi com a ponent. Em quedo amb dues frases: 1) “Abans només calia estudiar uns anys per treballar tota la vida, però avui cal estudiar tota la vida per continuar treballant”, de Florenci Pla, director de l’Escola d’Informàtica i Gestió de la Universitat d’Andorra i 2) la metàfora futbolística aportada per Vicenç Mateu: “el país ha de jugar a la Champions i no només a la Lliga espanyola o francesa”. És cert, el coneixement no és una cosa estable, canvia constantment i el que és cert en un moment donat deixa de ser-ho amb el pas del temps. També és cert que si no som ambiciosos poc futur tenim. Aprendre, formar-se, no ha de ser únicament una tasca dels joves, ha de ser quelcom que tothom ha de tenir present cada dia, des que ens llevem fins que anem a dormir. Res és immutable, permanent, etern. El fet que a Andorra ens hagi anat bé d’una determinada manera, no vol dir que hagi de continuar anant-nos bé fent les coses igual. Ens omplim la boca parlant d’educació, de canvi, de formació permanent…, però, però… en som realment conscients? Realment ens adonem que les coses ja no són com eren i que no podem continuar igual? Cal mirar més enllà i oblidar-nos que tenim melic. Res és permanent. Sí, sí, l’origen del que som més enllà de set-cents anys, i durant els darrers cinquanta tot ha estat fantàstic, hem crescut econòmicament i fins i tot hem posat el país al Món, a les Nacions Unides. I què? De què serveix si no som capaços de repensar-nos permanentment? D’aprendre constantment? De deixar que aquells que són creatius desenvolupin les seves idees. En fi, que de la mateixa manera que, i una mica per casualitat, mentre un comte i un bisbe pensaven en la vida eterna, va començar l’estatus del que finalment avui és un estat més de l’ONU, també, i per la nostra incapacitat de repensar-nos permanentment i ser creatius, podem començar un procés que ens porti a la inviabilitat del nostre projecte de país. Pensem. Veiem allò que no és vàlid, i repensem-nos constantment, aprenguem dels qui ho fan millor i siguem creatius. Ep! Que ens hi va el futur!