A veure… de què vivim?
A veure, a veure, però… de què vivim? Que jo sàpiga, del turisme, del sector financer, del comerç i de tots aquells serveis dedicats al turisme. Tot i que a vegades sembla que visquem en un altre planeta i d’alguna cosa que podria ser qualsevol cosa llevat del turime. Ho dic perquè no acabo d’entendre el debat sobre les obertures comercials, la festa del primer de maig i altres debats estratosfèrics vinculats a un suposat posicionament d’esquerra relacionat amb els horaris d’obertura dels comerços i els dies de festa d’obligat compliment. Jo diria que avui ningú no qüestiona que els treballadors tenen uns drets i que és obligació de l’Estat vetllar perquè els patrons compleixin els seus compromisos amb els treballadors. Però quan un sector del PS parla de forçar el tancament determinats diumenges o de tancar obligatòriament el primer de maig, sembla que no sàpiguen ben bé de què viu el nostre país. És clar que en aquells sectors on el client no apareix en dies de festa no cal fer filigranes, s’ha de tancar quan sigui festa. Però forçar a tancar el comerç en determinats diumenges (encara que només sigui a la tarda), em sembla no entendre de què va la pel·lícula. L’altre dia, durant la jornada organitzada per l’Institut Ignasi Villalonga, en Jordi Portabella, regidor de l’ajuntament de Barcelona, ho deia clar: “Aquells comerços que viuen del consum intern és lògic que els fem tancar durant els festius, el consumidor té un pressupost concret i se’l gastarà igualment durant la setmana, però tampoc podem renunciar a aquells turistes que vénen en dies determinats com els que arriben amb els creuers, i si és un diumenge no els podem privar dels nostres comerços.” Eliseu Yus, de l’ajuntament de Benidorm, també va ser clar: “La nostra font d’ingressos és el turisme i per donar-li servei hem de tenir flexibilitat horària si no volem que els nostres clients vagin a les viles del costat.” Tant l’un com l’altre elegits a les llistes de partits d’esquerra. I jo em pregunto, si ens posem a ser més papistes que el Papa, què farem? Farem tancar els restaurants alguns diumenges? No deixarem que les pistes d’esquí obrin? L’excés de mimetisme ens pot portar a perdre la noció de la realitat.
