“O conductor do fado”
Vaig agafar un taxi en una cèntrica parada d’Andorra la Vella. No tinc per costum agafar taxis, però aquest cop la necessitat hi obligava, la nevada em va agafar desprevingut i sense rodes de contacte al cotxe; així que taxi, quin remei! En pujar al cotxe l’ambient era agradable, ves per on! És curiós, però un vehicle, igual que un habitatge o qualsevol altre local, transmet, només entrar-hi, sensacions. El conductor del taxi portava la música posada. Pel tipus de música que escoltava vaig recordar ràpidament que ja havia pujat alguna vegada en aquell taxi. “Vostè sempre escolta fados, oi? Jo ja hi he pujat aquí”. “Sí, exclusivament fados”, va respondre el taxista. Portava una música concreta, escoltava fados, exclusivament fados, no sé com dir-ho, però l’ambient del taxi et transportava fàcilment a Lisboa. Així que vaig encetar una agradable conversa sobre el tema amb el conductor. I resulta que durant els seus anys d’estudiant a Lisboa havia estat cantant de fados i encara els portava dins seu. És curiós, però durant els escassos deu minuts que va durar el trajecte fins a Santa Coloma vaig aprendre moltes coses, i no únicament de fados; també vaig aprendre sobre molts aspectes de la presència de Portugal a la guerra d’Angola, on el conductor havia servit com a sergent de l’exèrcit portuguès. Quina mania tenen les antigues metròpolis de posar el nas en les seves antigues colònies! Quina mania! Quines atrocitats! Les ganes d’escoltar i de conversa sempre donen per a molt! Si hi ha ganes d’escoltar i de conversar per ambdues parts, amb tan sols deu minuts un pot sortir-ne molt enriquit. Sempre es pot aprendre de tothom. En aquest cas l’aprenentatge principal (bé no és res de nou, però reforça la meva creença) va ser que integrar-se al lloc d’acollida, a la cultura d’acollida, al país on arribes no implica renunciar a res. Aquest conductor, orgullós del seu passat com a cantant de fados, content d’haver viscut a Lisboa, parlava un català perfecte i estava plenament satisfet vivint aquí i integrant també com a pròpia la nostra cultura, sense cap renúncia a la seva rica cultura, musicada en forma de preciosos fados amb un autèntic sabor de Lisboa a l’interior del seu taxi.
