Francesc Robert

Fa poc més d’un any el debat polític girava al voltant dels noms dels candidats a les eleccions generals, de possibles líders al centre polític, de noves formacions com Nou Centre, formació que avui ja és de fet inexistent. En fi…, que la política estava immersa en un clima clarament preelectoral, tot i que quedaven bastants mesos per anar a les urnes. En canvi avui el debat és l’aprovació o no del pressupost o el més que improbable govern de concentració. I el cas és que si això no va endavant, com sembla que finalment serà, ens trobarem de ple un altre cop en un procés electoral. Un procés que es pot produir de forma molt ràpida i amb molts polítics o aspirants a polític despistats. I jo em pregunto: què passarà amb l’espai de líders i noms canviants que alguns insisteixen a anomenar centre i que ara ocupa APC? O qui liderarà el centredreta, també de noms variables segons la legislatura en què ens trobem i avui anomenat CR? I els verds… es beneficiaran de la incapacitat del PS per acabar una legislatura sencera? I les terceres vies? Ja estan a punt? Està el senyor Antoni Martí a punt de solfa? O aquestes eleccions, que jo veig bastant provables a curt termini, l’agafaran a contrapeu? I el cinquisme? Encara existeix? O va ser una opció passatgera? Davant d’aquest ambient incert i ple d’interrogants, el cònsol d’Escaldes té una oportunitat d’or per tornar a la política nacional. És ara quan es donen les circumstàncies ideals perquè el nostre país pugui gaudir d’un polític de la talla del Toni Martí. Algú que va demostrar ser un bon parlamentari però també un bon gestor quan ha estat al capdavant d’un comú. Personalment veig molt clar que si per algú passa la regeneració de la política andorrana és pel senyor Martí. Evidentment hi ha d’altres talents a la nevera, però tinc clar que una opció ferma de l’actual cònsol d’Escaldes per liderar un projecte de país ens il·luminaria i ens trauria de la grisor que actualment patim. Evidentment necessita un bon equip, però abans d’ar­rencar compromisos és el líder qui s’ha de comprometre amb el projecte. Au… vinga… Senyor Martí no es faci pregar més i prengui decisions fermes, que volem líders que prenguin decisions ràpides.