Les barbes de San Marino
És cert que cada estat té les seves particularitats, i quan parlem de microestats aquestes particularitats encara s’accentuen. Però també és cert que com a microstat que som tenim molts elements en comú amb altres microstats envoltats per fronteres amb la UE. I… en aquest sentit fa dies que estic seguint amb atenció el que passa a San Marino, i si en algun moment em passa pel cap fer-ne una extrapolació amb Andorra, doncs mmm… se’m posen els pèls una mica de punta. Segons la consultora italiana The european House-Ambrosetti s’estima que fins a 5.000 milions d’euros (…d’euros!) en recursos de clients del seu sistema financer d’un total de 13.600 podrien marxar del país. De moment es calcula que l’amnistia fiscal italiana ha aconseguit repatriar al voltant de 2.000 milions d’euros provinents de comptes bancaris a San Marino. Si tenim en compte que el sistema financer de San marino representa prop del 20% de la seva economia és clar que és, per dir-ho suaument, un bon castanyot! Segons l’agència Fitch Ratings, si continua la retirada de dipòsits es podria produir el que anomenaríem credit-crunch. Per curar-se en salut el parlament va aprovar a final de 2009 una llei que per primera vegada obre la porta que els bancs d’aquell país tinguin accés a la liquiditat del seu banc central; d’altra banda el seu govern es planteja seriosament una emissió internacional de bons. Si tornem cap a casa, podem dir que, d’entrada, aquí tenim una economia bastant més diversificada i menys dependent del sector financer i, d’altra banda, les nostres entitats financeres han començat a obrir els seus radars cap a l’exterior…, però continuem sense tenir un banc central, sense un organisme regulador (INAF) potent i a vegades, vist des de fora, sembla que tenim una tendència natural per la improvisació i esperar constantment a veure-les venir. Però el cas de San Marino em fa posar seriosament la qüestió: què passaria si el govern espanyol aprovés una amnistia fiscal i permetés repatriar diners cap a l’Estat espanyol sense cap penalització? No som veïns de San Marino però hi ha una dita castellana que hi encaixa: “Cuando las barbas de tu vecino veas cortar pon las tuyas a remojar…”
