Andorranocentrisme
La veritat és que hi ha coses d’aquest país que em supe-ren. L’egocentrisme (andorranocentrisme) que professem arriba a punts veritable- ment patològics. Però, però… si som un microestat, si amb prou feines superem els vuitanta mil habitants! Tot i això tinc la sensació que a vegades polítics i poders fàctics varis creuen que Andorra té un paper a jugar en el context internacional més important que el dels EUA. És a dir, no únicament andorranocentrisme, sinó que a més a més hi hem d’afegir deliris de grandesa. Ai Déu meu Senyor! On anirem a parar! En comptes de ser conscients de qui som i amb qui ens les juguem per intentar treure’n el màxim rendiment, a vegades sembla que seríem capaços de declarar la guerra a qualsevol país només amb les forces del sometent, caram… quines coses, però, però… és que, vist el posat xulesc d’alguns i la visió miop de la realitat dels altres, sembla que sigui així. La setmana passada em va contactar la Gemma Aguilera, periodista del setmanari El temps, volia escoltar l’opinió de diferents personatges polítics i del món econòmic i empresarial a fi de preparar un reportatge sobre el paper d’Andorra en el context de la Unió Europea. Lògicament li vaig donar la meva opinió, encertada o no la meva opinió sense embuts. El que em va cridar l’atenció és la imatge que se n’emportava algú que a priori havia vingut sense cap mena de judici previ. “M’han sobtat, d’entrada –em deia–, les dificultats per accedir a demanar una entrevista, les pors a explicar qualsevol pregunta i també la prepotència i l’arrogància amb què m’han tractat alguns. M’emporto la sensació que voleu relacionar-vos amb la UE amb tots els avantatges sense cedir ni un privilegi.” A vegades ens pensem que tothom ens vindrà al darrere, que no necessitem ningú. Per a què volem una Llei d’inversions estrangeres més oberta? Noooo, no fos cas que ens toquessin el tros, això sí sense pensar ni un minut en els avantatges dels qui poden venir a invertir, generar llocs de treball o deixar aquí els seus guanys. I amb la UE? Sembla que alguns estan convençuts que podem resistir sense cedir res i si volen alguna cosa que vinguin i ens la demanin i ja veurem si els la donem. Ai Déu meu Senyor!
