Banca, un canvi lent però constant
Recordo que en una de les meves primeres columnes en aquest diari parlava de l’economia andorrana com si fos un tamboret de tres potes. Les tres potes eren el sector financer, el comerç i el turisme, especialment el de neu. I… sembla clar que un tamboret amb tres potes cau quan alguna d’aquestes potes falla, cau sense remei, sense poder aixecar el cap. La veritat és que la crisi dels darrers mesos (anys) ens està fent veure que cadascuna de les tres potes té alguna esquerda. I…, si ens centrem en la pota financera, ja ho he manifestat més d’una vegada, em preocupa la transformació silenciosa que està tenint el comportament del client forà tradicional de la banca andorrana. L’onada internacional que està obligant a canviar la nostra legislació en matèria fiscal i la signatura de convenis internacionals de doble imposició preocupa els clients no residents de la banca andorrana. I aquesta intranquil·litat del client està portant a una retirada, segons algunes fonts del sector, lenta però constant dels diners dipositats al nostre país. Cada cop més sovint, quan sóc fora d’Andorra, sento més comentaris sobre la por de continuar amb els estalvis dipositats al nostre país, cada cop sento més assessors fiscals com desaconsellen el nostre país com a lloc segur per tenir els estalvis. I… sembla que la banca aparentment no reacciona amb accions que li facin corregir el rumb, és clar que és un sector que sempre s’ha caracteritzat per la discreció absoluta. Dic aparentment, perquè estic segur que s’estan plantejant alternatives al negoci tradicional. El que passa és que aquestes alternatives al negoci tradicional probablement passin per sortir fora d’Andorra, fet que és del tot legítim i molt positiu, amb la internacionalització de qualsevol negoci tothom hi guanya. Però, però… em preocuparia molt que el fet d’anar posant cada cop més l’ull fora per part de la banca andorrana comportés que aquesta anés oblidant el seus orígens. I… tot i que és molt bo que el nostre sector financer s’internacionalitzi, és molt important que a l’interior de les nostres fronteres tinguem un sistema financer potent (i ben regulat!), que en definitiva ha de ser la benzina que alimenti tota l’economia.
