Francesc Robert

“Sembla”. Mala manera de començar el que se suposa que és un article d’opinió i que per tant hauria d’aportar-ne alguna (d’opinió). “Sembla” és molt poc. A més, “si realment és així” és encara una pitjor continuació. La mateixa regla de tres es podria aplicar a la inversa: no ho sembla i el condicional desapareix. Qui diu? A qui li “sembla”? On són els mals estudiants contents? On són els bons estudiants descontents? En què ens basem? L’opinió d’un pare amic que té un fill que diu que un amic seu etc.? Mal favor es fa a si mateix quan escriu d’una manera tan poc innovadora i tan poc emprenedora: retransmet idees (imparcials, per no dir falses o esbiaxades) que ja havien estat publicades al diari fa dies, suposadament extretes de declaracions d’alumnes o de pares. “Sembla”, “suposadament”, “si”.

Reitero les meves preguntes: quins bons alumnes es queixen? O d’altra manera, on són les queixes formals d’aquests bons alumnes? On són les xifres concretes (oficials) de descontents perquè “els han baixat la nota” (deixi’m riure)?

On és l’objectivitat en el seu exposat? Està clar que a vostè, interessadament (com una peça més de la línia editorial del diari en el qual escriu), el que li agrada és fer bullir l’olla amb rumors, impressions o sensacions catastrofistes.

Sovint es tracta de les sensacions d’un plegat de nois, de joves, que han estat sotmesos a moltes tensions, nervis i pressions de tot tipus. Les seves sensacions (del joves) possiblement siguin lícites i, fins i tot, comprensibles. Però una cosa són aquestes sensacions (o fins i tot, la d’algun pare) i una altra les realitat que vostè suposadament hauria d’estar analitzant. No voldria caure, alhora, en aquest terreny de la “rumorologia” (tan explotada darrerament, sense solta no volta), però sospito que vostè no sap de què parla. Diu que als uns els haurien baixat la nota per pujar-la a uns altres? Per què? Amb quin sentit? Com es pot derivar una cosa de l’altra? A qui podria interessar cap mitjana al voltant del 6?

Per cert, de quina “nota” parla? Si està parlant de la nota de la POB, cal que entengui primer que forma, també, part de la nota “obtinguda durant el batxillerat”. Li ho explico, a veure si ho entèn i així pot aclarir-se i explicar-ho millor als seus lectors la propera vegada… La POB és la Prova Oficial de Batxillerat, com el seu nom indica de manera transparent. Forma part del batxillerat. És també el batxillerat.

Per tant, la nota que els alumnes obtenen durant el batxillerat és la derivada directa dels resultats que han anat obtenint en avaluació formativa al llarg dels dos cursos i dels resultats que obtenen a la POB.

En un cas es valoren un munt de proves, activitats, treballs, etc. més o menys sectoritzats, més o menys acotats. En l’altre cas es valoren i certifiquen competències finals. Són dos tipus d’avaluació que no tenen res a veure. Volums diferents, competències diferents, moments diferents, formats diferents, avaluadors diferents, etc. No és tan estrany que pugui haver-hi algunes diferències en els resultats d’un i altre tipus d’avaluació: no tan grans diferències genèriques com en algun cas concret.

El cito: “Si això és així voldria dir que els responsables polítics del ministeri d’Educació han prioritzat obtenir un nombre alt d’aprovats en comptes de permetre bones notes per als alumnes brillants o amb alta capacitat! Ostres! Si és així, és molt fort, fortíssim.”

Je, je. Un altre cop. “Si això és així” (primera frase). “Si això és així” (darrera frase). Al centre de les hipòtesis falses, una interjecció: “ostres!” Grans arguments. Altre cop, molt innovador. Ja li ho dic jo: no, això no és així.

Cap responsable polític de cap ministeri d’Educació (i Cultura) no ha prioritzat res: els resultats són els que els alumnes han obtingut. En el cas de la POB, els dissenyadors, revisors, avaluadors, correctors, organitzadors, etc. són professionals fora de tot dubte: inspectors, tècnics varis, professors, etc. En el cas dels tan “polèmics” 50 exàmens (de més de 800, segons informa el mateix portal web de Govern en què vostè pesca fotos) que van ser corregits per segona vegada, el biaix entre uns correctors i uns altres és mínim (es parla en termes genèrics i mitjanes, of course). Aclareixo: els exàmens van ser corregits per segona vegada perquè els alumnes així ho van voler. Les normes eren clares i públiques (publicades al BOPA recentment). Les normes van ser pactades pels propis pares (entre altres interlocutors) amb el Ministeri d’Eduacií (i Cultura). Alguns (molt pocs) d’aquests pares que ara es queixen van participar en l’elaboració de les regles del joc de la POB. I allí hi diu que es pot demanar una segona correcció, que no una revisió. Gran congusió de conceptes. Una revisió vol dir agafar una correcció ja feta i revisar si hi ha cap error de forma o de fons (amb el mateix corrector, possiblement en presència tant de l’alumne com del corrector). La segona correcció, en canvi, vol dir que un altre corrector agafa el mateix examen (net, sense marques) i els mateixos criteris que el corretor previ i (sense conèixer-ne la nota) corregeix altre cop l’examen de cap a cap. En un quadernet diferent, en un espai diferent, toto sol, sense condicionants de cap mena. I surt el que surt. Com la primera vegada. I llavors s’agafa el resultat de la primera correcció, el resultat de la segona correcció, se sumen, se’n fa la mitjana aritmètica i aquesta nota passa a ser la nota final de l’examen. No és ni la primera correcció ni la segona la que prima. És la mitjana de les dues. I com dic, tothom que va demanar la segona correcció (que no revisió) sabia perfectament a quines regles s’atenia… Com es que hi ha qui s’ha queixat a posteriori que es volia perjudicar els alumnes? Ens hem begut l’enteniment? No confiem en els correctors, ni en els inspectors, ni en els tècnics involucrats, ni en les autoritats educatives? Com és que no hi confiem pel que fa a la POB però sí pel que fa a la resta de les avaluacions que passen els alumnes al llarg dels dos cursos i que en cap cas reuneixen tants ciriteris d’objectivitat, transparència, homogeneïtat, etc. etc.? Aquests dubtes que s’han escampat (que vostè ajuda a magnificar i escampar altre cop, sense fonament) no tenen ni cap ni peus.

No pensa que en algun cas algun alumne pot haver rendit en situació POB per sota del que sol rendir en situació quotidiana? No creu que demostrar durant un munt de dies que s’és competent en un munt d’assignatures pot pagar-se amb algun moment de flaquesa concret? Els alumnes (fin i tot els bons) no són humans?

El cito: “És a dir que preferim la medalla igualitarista de l’ “han aprovat tots” en comptes de reconèixer els alumnes brillants, o sigui aquells que han de liderar el futur, aquells que per la seva capacitat o pel seu esforç són capaços de treure una millor nota…”

No, no preferim cap medalla llardosa que vostè vulgui imposar a ningú (jo no, com a mínim). Disculpi, però de qui parla? Vostè prefereix tal medalla? Perquè és obvi que cap Ministeri d’Educació (i Cultura) voldria tal cosa.

El cito: “Si la queixa dels estudiants de batxillerat és certa, això vol dir que per una medalla política estem privant d’entrar a les facultats desitjades alumnes que amb una correcció adequada de la POB hi podrien accedir i ara no poden perquè la seva nota ha quedat per sota dels seu nivell real.”

Ja hi tornem a ser: “si la queixa és certa”… Ningú està privant ningú d’entrar enlloc. La nota no ha quedat per sota del nivell real de ningú. El seu nivell real és el que reflecteix la nota, més aviat. Sempre hi ha hagut casos d’alumnes que es creien molt bons i que volien accedir a tal o qual facultat i no han pogut. Què passa, ara? De cop i volta som un país sense història? La selectivitat (una prova —aquesta sí!— desconnectada del que els alumnes havien estat fent a les aules durant dos anys d’acord amb els programes del batxillerat andorrà) també mostrava que els resultats del que es valorava al centre i els resultats del que valorava la prova no coincidien al 100%. I mai, estadísticament parlant, la selectivitat havia actuat en favor de l’alumnat.

Creu que és realment just comparar com si no fossin pomes i peres la nota mitjana que obtenen aquests alumnes al llarg de gran part de dos cursos (i que pesa un 60%, no ho oblidi, si és que ho sabia) amb la que obtenen en un moment concret de certificació global (i que, l’informo, pesa un 40%)? És realment justa la comparació, li demano? (Ah, ja ho entenc, que vostè no volia ser just, que a vosté només l’atrau jugar amb la desinformació, el libel i el panfletisme!)

Miri, és cert que la POB no és ni la selectivitat ni el baccalauréat. Ara bé, només per analogia, permeti’m el comentari: vostè sap si en cap dels dos casos forans mencionats, i parlant en genèric, els alumnes se sent(i)en afavorits pel resultats obtinguts?

Diu: “Volem que el país vagi endavant? Doncs si intentem igualar les notes dels bons amb les dels mals estudiants no anem pel bon camí.”

No comment. Més enllà de: Quina vergonya (la que fa)! Quina poca vergonya (la que té)!

Diu: “Això sí, la foto que no falti! L’actual Govern si a una cosa ha agafat afició és a les fotos. I amb referència a la POB n’hi ha una de força curiosa, hi ha un link a la web del Govern, si cerquem per fotos, que ens porta a una imatge del senyor Josep Roig, secretari d’Estat d’Educació, a l’entrada de les proves. Fins aquí tot és dins de la normalitat, però és curiós que alguns dels alumnes que l’envolten asseguren no haver-lo vist aquell moment. Si mirem detalls (http://www.flickr.com/photos/42557930@N06/4597707243/) es veu com molt artificial, com si l’alumna amb qui parla mirés cap a una altra banda i ell estigués com retallat al mig de la foto. Muntatge? No ho sé, però vista la gran afició que té aquest Govern per les fotos…”

Com pot caure en un to tan de premsa roda-groga cutre espanyola, vosté que es tan poc espanyol i tan poc cutre? ESADE, emprenedoria, sofisticació, conferències plenes d’un munt de clixés? On queda tot això ara? Posar-li nom i cognoms a algú com el Sr. Roig en el context del seu “article” per passar a qüestionar si la foto de què parla és un muntatge és indigne fins i tot d’un columnista groc. “Alguns dels alumnes que l’envolten asseguren no haver-lo vist”… Un altre cop: “alguns alumnes”, “diuen”. Que el Sr. Roig va ser al centre d’FP és tan cert com que vostè no deu tenir gaire més feina que anar a buscar potencials muntatges i conxorxes a una foto oficial distorsionada. En fi, continuï així. A mi (un cop em passa el cabreig de veure com embolica) m’alegra veure que estpa tan preocupat per coses com aquesta de la foto. Entre això, la manca d’idees noves del seu article, el to hipotetitzador i la falta de dades… Potser sí que la cosa no ha anat tan malament com “alguns” voldrien.