Francesc Robert

París, aeroport Charles de Gaulle, emprenyat per no poder-me quedar a la final del Campionat de França de rugbi (increïble, dos anys seguits arribant a la final!), però m’és impossible. Emprenyat i amb cara de circumstàncies quan veig que el meu vol patirà un retard de dues hores. Grrr, espero que no sigui a causa del núvol volcànic (no dic el nom del volcà que el provoca perquè no el sé pronunciar i encara menys escriure’l!). Uffff, no, sortosament no és a causa del ditxós núvol volcànic. Ja m’havia acollonit, amb la comoditat que representa viatjar per l’aire, no em veia viatjant amb un cotxe de lloguer cap a Andorra amb la família, i això que m’encanta conduir, però avui no per favor! (la cantarella del “papa, quan arribarem” des de París pot ser terrible) Esperarem…, paciència, santa paciència! Gent de tots colors, senyors amb corbata i maletí, noies guapes amb cara de top models, tennistes que ja han acabat a Roland Garros… En fi, esperarem dues horetes veient com passa la gent, volarem i quan arribem a Barcelona dues horetes més de cotxe per arribar a Andorra. Sempre igual, arribem i dues horetes de cotxe, és com el conte de l’enfadós, sempre ha estat així: arribar i dues horetes, arribar i dues horetes, arribar i dues horetes… I crec que passaran els anys i continuarà així, arribar a l’aeroport de Barcelona (o… de Tolosa) i cotxe (o… clípol –ja em perdonareu però jo encara en dic clípol dels busos). Però, però…, si fa anys i panys que sento parlar d’un heliport que hauria de connectar vols amb Barcelona, fa anys que sento parlar de la resurrecció de l’aeroport de la Seu d’Urgell. Aquest és el nostre problema, és un dels principals obstacles que tenim per ser competitius, estem aïllats, desconnectats del món. Què és el que frena la viabilitat d’un heliport amb vols regulars a Barcelona? Aparentment sembla que hauria de ser una infraestructura prioritària. Sembla que hauria de ser prioritari, però no veig que sigui prioritari per als que decideixen. Una infraestructura que ens posaria al món, que revitalitzaria l’economia i ens faria la vida més fàcil als que residim a Andorra i no volem viure dins d’una bombolla aïllats del nostre entorn. Volare, oh, oh,oh! Volare…