Santiago Niño Becerra
La primera vegada que vaig sentir aquest nom, Santiago Niño Becerra, pensava que em parlaven d’una mena d’endeví o profeta. Parlem d’algú que de forma detallada va predir la situació econòmica actual. Santiago Niño Becerra és economista i catedràtic de la Universitat Ramon Llull, normalment els economistes analitzen el passat i ells mateixos són els primers a reconèixer-se uns mals predictors del futur, però si escoltem els arguments del professor Niño Becerra tenen tot el pes de la lògica. El seu darrer llibre, El Crash de 2010, per cert publicat abans del 2010, s’està convertint en un autèntic best-seller. Glubs! Pel que diu en tenim per a una bona estoneta perquè el que es posa en qüestió és el sistema, és a dir que no parlem d’una crisi més del sistema econòmic, sinó que estem dient que el que es trenca és el mateix sistema, que el sistema econòmic tal com el coneixíem fins ara s’ha acabat, s’ha caducat, ja no ens serveix… En definitiva, que no podem utilitzar els paràmetres del sistema actual per sortir de la crisi, sinó que hem de pensar en unes bases econòmiques. No passa res…, no s’acaba la humanitat, continuarem evolucionant, però d’una forma diferent. Segons els experts, durant els darrers dos mil anys hem tingut divuit crisis sistèmiques, és a dir crisis econòmiques que s’han resolt canviant de forma radical les bases de funcionament del sistema, en comptes de ser resoltes dins del propi sistema econòmic. No, no, no…, ja no podem fer veure que no passa res. Hem de ser realistes i agafar el toro per les banyes i ser conscients que les coses ja no seran iguals, que la forma com vivíem, la manera de fer de les empreses i dels estats ha de canviar i canviarà, no hi ha més… I… val a dir que el professor Niño Becerra és només un exemple, de “Niños Becerra” n’hi ha molts, gent capaç de veure amb lògica l’evolució del futur a partir dels paràmetres del present. Potser no passen del 2% de la població, però n’hi ha i cal escoltar-los. Són a tot arreu, no tan sols a les universitats, són a les empreses, a l’administració pública…, i potser si els escoltéssim ens en sortiríem abans, perquè si no és així en tenim per estona, alguns auguren que fins al 2018.
