O canviem l’esquema mental…
La crisi en la qual estem immersos no té massa pinta de voler-se acabar en quatre dies. Tinc la sensació que estem tots esperant sense moure res, fos cas que féssim una trencadissa. Com si haguéssim posat un ciri i estiguéssim esperant a veure què passa. I aquesta no és una crisi d’esperar que vinguin temps millors i qui dia passa any empeny i ja ens recuperarem. És una crisi que obliga a un canvi de tota l’estructura econòmica. I l’estructura econòmica no canvia si no canvia la forma de pensar, la manera d’enfocar els problemes, les estratègies en la resolució dels problemes…, en definitiva és imprescindible canviar l’estructura mental. Aquells que siguin capaços de desaprendre i readaptar-se seran els que sobreviuran amb garanties. No parlo de sacrificis temporals, parlo de començar de zero, amb unes noves regles del joc. No percebo que aquesta nova estructura mental hagi arribat al terreny de la política. Tenim avisos constants des de fora de les nostres fronteres; el darrer, la baixa en la qualificació del deute públic de l’Estat feta per l’agència de qualificació i ràting Standard&Poor’s, justificat per l’elevat i creixent deute del Govern, i pel funcionament del model econòmic.
Res, un avís més entre els que han vingut i els que vindran. I tot i els avisos, la classe política continua igual, prioritzant els personalismes i les picabaralles abans que agafar el toro per les banyes. Entenc que sigui difícil arribar a un pacte d’Estat. I mentre ells es barallen, es discuteixen i s’enroquen en petiteses, els ciutadans observem com no es prenen decisions clau que canviïn les bases de funcionament de la nostra economia. La darrera sessió del Consell General n’és una prova. Pel que respecta als agents econòmics el mercat és savi i donarà grans oportunitats a aquells que hagin sabut canviar la forma de pensar i entendre que res serà com abans. Ara bé, correm el risc que, si l’Estat no assenta unes bones bases, els agents econòmics, els emprenedors, els inversors, els turistes o els clients dels bancs deixin de considerar Andorra com una oportunitat d’inversió, per a la creació d’empreses, per visitar o un bon lloc on dipositar els estalvis, aleshores sí que…
