Francesc Robert

A vegades les fronteres polítiques són traïdores amb allò que és evident. És evident que aquí i al Pirineu català parlem la mateixa llengua, fins i tot en determinades zones variants dialectals molt properes. És evident que les nostres arrels culturals són comunes i que quan parlem del Pirineu català podem parlar d’una doble arrel comuna, la de formar part de la cultura catalana (Escaldes l’any vinent en tindrà la capitalitat) i la de formar part de les particularitats de la cultura pirinenca. I és per aquestes evidències clares que cal aplaudir el conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i el Govern d’Andorra, segons el qual Andorra Televisió es pot veure pels canals digitals de les comarques pinenques i, d’altra banda, es dóna cobertura legal a l’emissió a Andorra dels canals dependents de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que ja fa anys que veiem. Una cosa són les fronteres polítiques i una altra és l’intercanvi cultural, la comunicació i l’intercanvi econòmic (en aquest sentit, l’econòmic, podríem parlar de l’Euram, però l’amic Antoni Pol està fent una interessant sèrie d’articles sobre el tema). Així que cal felicitar els governs andorrà i català per la iniciativa. Ara bé, aquestes iniciatives no sempre agraden a tothom. Andorrans i ca­talans formem part d’un mateix espai lingüístic i cultural, una cultura que no tindrà del tot clar el seu futur mentre lluiti per sobreviure amb una cultura (o dos, si parlem de la francesa) més forta (que a més de ser més forta té el pes d’un estat potent, si més no, més potent que l’estat andorrà). I és que molts polítics espanyols confonen l’Estat espanyol amb el projecte de la Gran Castella, confonen la supervivència de l’Estat espanyol amb la su­premacia de la cultura castellana, i per això, segons aquesta teoria, cal dificultar la supervivència de les altres cultures de la península Ibèrica. Segons una notícia publicada en un diari digital, el ministeri d’Indústria posa en dubte l’acord catalanoandor­rà sobre televisió; en desconec la base jurídica, si convé ja la trobaran, també ho han fet a l’interior de les pròpies fronteres posant tants pals les rodes com han pogut a les emissions de TV3 al País Valencià.