Entre la secta i l’olla de grills
Ara sí que ja toca. Ara sí que no té cap sentit aguantar l’actual situació política. A qui beneficia aguantar aquesta situació d’inestabilitat? A Andorra segur que no! Als interessos personals d’algun polític? D’algun partit? És possible, però no ho acabo de veure per enlloc. En un moment donat el Govern i els seus acòlits van treure pit, i mostrant la supèrbia que caracteritza alguns elements del PS van deixar anar una frase que venia a dir: “No passa res si no s’aprova el pressupost, podem governar utilitzant el sistema de dotzenes parts.” Ah..! però no hi ha dos anys iguals, i anar per dotzenes parts vol dir seguir les partides de l’anterior pressupost, amb la qual cosa els extres s’han hagut de demanar via crèdits extraordinaris. I l’oposició, fent d’oposició ha votat en contra dels crèdits extraordinaris, llevat d’aquells casos que cobrien primeres necessitats. Que no… que això és ingovernable! I si a més ho amanim amb crispacions com la que ha provocat els diumenges d’obligatori tancament dels comerços, ja ho tenim servit. Feia temps que no es veien compareixences de ministres amanides amb discursos carregats de sentit comú, com el del conseller Joan Torres que va escalfar els ànims dels comerciants presents a la sala aixecant eufòrics aplaudiments i crits, amb un president de comissió demanant ordre. Res, que la crispació s’olora quan el que es respira és política. Un Govern sense una majoria absoluta al Consell i que governa (si se’n pot dir governar) sense pressupost i que a sobre dóna mostres de xuleria per fugir endavant. I una oposició que no sap on està, amb una ApC que no se sap ben bé què és i una CR que és una olla de grills i que sembla no haver pensat gaire que això no s’aguanta i que unes eleccions la podrien agafar totalment a contrapeu. En fi…, que tampoc entenc gaire per què el govern Bartumeu no convoca eleccions perquè el descontrol és tan gran que encara tindria les de guanyar. I encara entenc menys com és que CR no s’ordena una mica i comença a pensar que això està al caure. I mentrestant els ciutadans que ens ho mirem tenim la sensació d’estar atrapats entre una secta i una olla de grills. Ho veig tan així que em plantejo tornar al vot blanc.
