“Papa, qui ha guanyat?”
Molta gent! Hi havia molta gent, molta gent cremada. Molta gent amb ganes de fer sentir que n’estan tips, que volen viure com el que són, com a catalans. Jo hi era i vaig veure una manifestació pacífica, amb gent gran, nens, joves, pijos, famosos, gent normal, gent endiumenjada, gent amb rastes, empresaris, treballadors… en fi, de tot. No vaig veure radicalisme, però vaig veure independentisme per sobre de tot. No vaig veure cap eixelebrat, ni cap violent (Déu me’n guardi, estava amb la meva filla!), però això sí, el sentiment general era independentista. Un independentisme transversal i gens marginal. I qui va començar això? Catalunya va iniciar la redacció d’un nou estatut d’autonomia, votat al Parlament de Catalunya, al Congrés de diputats, ratificat pel Senat espanyol, votat en referèndum pels catalans… en fi, em sembla que seguint un procés bastant, però que bastant democràtic. I amb una actitud de total miopia política el Partit Popular va posar un recurs d’inconstitucionalitat i va aconseguir una sentència que ha irritat molts catalans que s’han passat a l’independentisme, que han dit prou. I ho han fet de forma natural, veient que hi ha poques alternatives davant la intolerància. Vaja que si la manifestació del passat dissabte a Barcelona va ser massiva i amb un marcat caràcter independentista va ser en gran part gràcies al PP. Un milió i mig de persones és molta gent, i pel que vaig veure la xifra és totalment creïble, estava tot ple des de la plaça Francesc Macià fins a la plaça Tetuan, passant pel Passeig de Gràcia o la Rambla Catalunya. La veritat és que com millor vagi a Catalunya millor ens anirà als andorrans. D’una banda un bon grapat dels nostres clients (dels comerços, esquiadors o clients del sistema financer) són catalans i com millor vagi als catalans millor ens anirà a nosaltres. D’altra banda com més salut tingui la cultura catalana més salut tindran la nostra cultura i la nostra llengua que formen part del mateix conjunt que la cultura catalana. Així que si és per bé prefereixo tenir de veí un Estat català independent que un Estat espanyol agressiu amb els catalans. Després de la manifestació la meva filla em va demanar: “papa, qui ha guanyat?”
