Francesc Robert

Fa cosa d’un any i mig tot apuntava a la sorpresa, semblava que hi havia una tercera via a mig camí entre la secta i l’olla de grills, els periodistes d’opinió la vam anomenar cinquisme. Però… de cop i volta… res! Cinca ens va oferir dos articles amb el que ell creia necessari per al país. Va generar rumors i una esperança de canvi més enllà de la dicotomia existent entre la secta i l’olla de grills. Segons els entesos havia de ser el factor sorpresa que hauria d’haver trencat amb catorze anys de PLA sense que guanyés el PS, tot i que alguns politòlegs de bar estan convençuts que Cinca hauria acabat donant finalment el poder al PS, caient a les mans del més pur bartumeuisme. I tot allò, de sobte, va quedar en res! Un bluf! El que semblava una tendència esperançadora va desaparèixer com en un truc magistral del mag Lari, vist i no vist. Es va esfumar sense gairebé entrar en l’escena política. Aquell espai va acabar ocupat (si tres escons ocupen alguna cosa) per la incomprensible Andorra pel Canvi. En fi, ApC va ocupar l’espai de tercer partit, ideològicament no sé quin espai va ocupar perquè em costa d’entendre quin és el contingut ideològic d’Andorra pel Canvi i no sabria com qualificar el cinquisme perquè va acabar desapareixent. O…no? Potser no, potser no ha desaparegut. Alguns rumors parlen que el cinquisme es mou. Es mou però d’una forma quasi clandestina, secreta, lluny dels mitjans. Diuen que Cinca i els seus sopen i parlen de política. Diuen que parlen de com arreglar el país, que tenen la clau perquè això tiri endavant, que estan carregats d’idees. Es veu que tots estan molt preparats. I…qui són els cinquistes? Fins i tot diuen que l’ínclit Toni Martí ha participat en aquests sopars elitistes. Però…, però, no deien que el tonimartinisme era una tendència similar al cinquisme però en competència pel lideratge? I què passarà amb el cinquisme-tonimartinisme? Seran soparets carregats d’intel·lectualitat i visió de futur o serà un projecte polític que posi fi d’una vegada a l’esgotadora situació dicotòmica de la secta i l’olla de grills? De moment se senten grills i es tanquen files al voltant de líders, però dels sopars se’n sap poc. Que no se’ns passi l’arròs!