Vacances a casa
És un plaer passejar per una ciutat com Barcelona durant el mes d’agost. Gaudir d’una de les ciutats més boniques de la costa mediterrània sense el trànsit, les cues i les presses de la resta de l’any és una meravella. Aquests dies ho he pogut fer. Ara bé, la calma estiuenca s’acaba quan busquem llocs d’oci com restaurants o cinemes, aleshores sembla qualsevol dia de la resta de l’any. Costa trobar taula i hi ha cues. I no és precisament perquè la ciutat s’hagi emplenat de turistes, que també és el cas, però no als restaurants on he hagut de fer cua o m’ha costat trobar taula. La gent que espera taula o que s’asseu al meu voltant és gent del país, sí, potser sí que hi ha algun turista despistat, però majoritàriament la gent és del país. Aquest any molts han optat per fer vacances a casa, o per fer sortides puntuals i curtes. Em dóna la sensació que hi ha més gent de la que era habitual. La retallada també ha afectat les vacances. Han retallat les sortides fora de la ciutat, els viatges llargs, però encara es permeten petits plaers estiuencs com les passejades, el gelat dels vespres i algun sopar amb familiars o amics. I les cues en alguns restaurants de les ciutats catalanes s’han convertit en un indicador de la crisi, encara que pugui semblar contradictori per als propietaris dels restaurants. Això va per a llarg i els hàbits van canviant. Fem-nos a la idea que això no és com una grip que passa i després tot tornarà a ser com abans, això és una malaltia que un cop curats ens obligarà a un comportament diferent al d’abans de la malaltia. Tot i això, espero que no es perdi el costum de pujar un dia a Andorra a fer la compra de l’estiu. Es veu moviment, encara és d’hora per saber si aquest agost ha estat millor que l’anterior, però possiblement Andorra tingui la sort dels restauradors de Barcelona, la gent ha retallat els viatges però esperem que mantinguin l’escapadeta a Andorra, tot i que per descomptat el consum no serà el d’abans, com a mínim vindran. Ara bé, hem de ser conscients que tot està canviant a una velocitat molt elevada, el que passa no és una malaltia que es cura i ja està. Hem de pensar que tot serà diferent en el futur i ho hem d’afrontar i ser competitius.
